Informe I - Síndic de Greuges

Un altre sector de l'activitat administrativa sobre el qual s'han presentat diverses queixes
pels ciutadans el constituïx la protecció del patrimoni cultural. En algunes queixes s'ha
revelat imprescindible, per a fer efectives les demandes ciutadanes de protecció d'este
patrimoni, la coordinació entre la normativa urbanística dels instruments de planejament
municipal, en concret, dels plans generals, i el règim jurídic establit en la Llei 4/1998,
d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià. En altres expedients de queixes, el
problema no és tant de coordinació de la normativa urbanística dels instruments de
planejament amb la legislació autonòmica de protecció del patrimoni cultural, sinó de
falta d'actuació diligent i eficaç per part de les administracions públiques competents pel
que fa a això, allí on, precisament, la seua intervenció seria essencial per a aconseguir
satisfer les demandes de preservació patrimonial que han formulat els ciutadans. En
ambdós casos, des d'esta institució no deixem d'insistir en la necessitat que les
administracions públiques presten cada vegada més atenció a la conservació del nostre
patrimoni cultural, a través d'un disseny més ajustat a la llei sectorial dels plans
urbanístics, o a través d'una activitat de protecció més diligent.
Finalment, quant a la queixa d'ofici en la qual investiguem la problemàtica de les
barreres urbanístiques i arquitectòniques, i el compliment per part de les
administracions públiques valencianes dels requeriments de la Llei 1/1998, de 5 de
maig, de la Generalitat Valenciana, sobre accessibilitat i supressió de barreres
arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació, volem destacar l'important grau
d'acceptació de les nostres recomanacions, emeses amb data 26 de juny de 2003 , i el
compliment efectiu de les quals serà objecte de seguiment per esta institució, ja que, si
bé és cert que la receptivitat de les autoritats públiques als nostres suggeriments és molt
alta i que totes assumixen que han d’actuar d’acord amb allò a què la llei els
compromet, no ho és menys que resulta imprescindible que, sense més dilació, esta
receptivitat es faça realitat a través d'actuacions concretes i immediates.
Deixem de banda momentàniament les qüestions urbanístiques i, quant a les queixes
presentades en matèria d'habitatge, destaquem l'estudi realitzat sobre la necessitat que
els plans generals municipals continguen un percentatge de reserva de sòl urbà o
urbanitzable per a habitatges de protecció pública, i del qual hem donat compte en la
comunicació extraordinària sobre “L'activitat urbanística a la Comunitat Valenciana”, a
la qual ja ens hem referit.
D'altra banda, en el document que hem presentat a la Ponència de la comissió
parlamentària encarregada de reformar l'Estatut d'Autonomia, hem proposat que en el
títol específic referit als drets, a les llibertats i als deures de la ciutadania valenciana,
s'incloga específicament el dret d'accés a un habitatge digne en els termes següents:
Art. 3. La Generalitat Valenciana haurà d’impulsar i dirigir la seua acció política per a
assolir la cohesió social, el progrés econòmic, el benestar i la igualtat entre totes les
persones, i haurà de promoure la consecució dels següents objectius essencials:
4. El dret a un habitatge digne, tot impulsant l'adopció de mesures adequades per a
assegurar-ne el gaudi efectiu, especialment, pels sectors socials més desfavorits.
19