Informe I - Síndic de Greuges

sol·licitar-se després del pagament de l'impost, de manera que si quan es va produir la
meritació de l'impost concorrien efectivament en el subjecte passiu els requisits
determinants de l'exempció, l'ingrés efectuat ha de ser considerat indegut i, per tant,
escau la sol·licitud de rectificació i autoliquidació i la consegüent devolució de l'ingrés
efectuat”.
De conformitat amb el que s'ha indicat, concloíem la nostra resolució amb la
recomanació a l'Ajuntament de Llaurí que rectificara i consegüentment retornara la
quantitat indegudament abonada per l'interessat i que, en casos semblants al tractat,
adoptara totes les mesures que foren necessàries per a assegurar l'adequat gaudi de les
exempcions regulades en la LHRL en relació amb l'IVTM.
L'abonament duplicat de l'impost de vehicles de tracció mecànica va motivar la
tramitació de la queixa núm. 041166. En este expedient, la interessada ens manifestava
substancialment que l'empresa Velatrans Torrent SL, amb motiu de la compra d'un
vehicle que no tenia abonades les liquidacions de l'impost de vehicles de tracció
mecànica, corresponents als exercicis des del 2001 al 2003, havia ingressat dos vegades
la quantia d'estos deutes tributaris. A causa d'això, va presentar la corresponent
reclamació davant l'Ajuntament de Llíria per a obtenir la devolució de les quantitats
abonades en excés, sense que en la data de presentació de l'escrit de queixa, i malgrat el
temps que havia transcorregut, se n'haguera produït la devolució.
La comunicació de l'Administració implicada, que donava compte que havia complit la
pretensió de la interessada, va determinar el cessament de la nostra actuació.
A l'Ajuntament d'Alacant ens vam dirigir amb motiu de la queixa núm. 040878, en què
l’autor, substancialment, ens indicava que SUMA havia embargat una quantitat de
diners del seu compte corrent per impagament de l'impost sobre vehicles de tracció
mecànica (IVTM) corresponent al període impositiu de l'any 2002, sense que
prèviament se li haguera notificat providència de constrenyiment.
Segons sembla, l’autor de la queixa indicava que hi va haver un error en la notificació,
ja que la seua adreça estava equivocada. Concloïa l’escrit sol·licitant la meritació de
l’impost en concepte d’IVTM, sense recàrrec per cap interés.
En la comunicació rebuda, el consistori afirmava que “si el rebut de l'IVTM de l'any
2002, que es notifica segons l'art. 124.3 de la Llei general tributària, no s'abona en el
període voluntari de pagament, és ajustat a dret recaptar-ho en període executiu”.
Ara bé, en el cas concret plantejat per l'interessat “s'observa un defecte de notificació en
la providència de constrenyiment que invalida el procediment executiu, i que per
aplicació de l'art. 127.1 de la LGT, obliga l'Administració al cobrament del deute amb el
10% de recàrrec, per la qual cosa correspon la devolució a l'interessat de qualsevol
quantitat embargada que excedisca l’import principal més el 10%”.
A la vista dels documents de l'expedient, vam informar l'interessat que la normativa
tributària és molt clara a este efecte, com indicava l'administració afectada en el seu
informe. En este sentit, l'art. 61 la Llei 230/1963, de 17 de desembre, general tributària,
264