Informe I - Síndic de Greuges

queixa sobre la situació en què es trobava la seua filla, per la qual cosa aquella queixa es
va acumular a este expedient (Informe 2003, pàg. 119).
De totes les actuacions realitzades al llarg de la tramitació de l'expedient es deduïx que
l’esmentada alumna cursava, en un IES d'Elx, un cicle formatiu de formació
professional específica de grau mitjà de Preimpressió en Arts Gràfiques i és aquell el
quart dels anys que cursava el primer mòdul dels dos en què es va dividir el primer curs
com a conseqüència de l'adaptació curricular que se li va realitzar, de manera que havia
esgotat la convocatòria ordinària, l'extraordinària i la de gràcia, pel fet que l'alumna té
una deficiència auditiva severa.
Per a l'alumna que ens ocupa, de 21 anys, segons el parer dels seus pares,
l'Administració educativa no havia posat els mitjans necessaris perquè poguera superar
la seua deficiència auditiva i realitzar un aprofitament adequat dels seus estudis.
Constava, però, que havia estat objecte de les adaptacions curriculars a què s'ha fet
referència, així com que al mes de desembre de 2003 estava rebent el suport de tres
professors de l'especialitat durant una hora setmanal cadascun i sent assistida tres hores
setmanals per un logopeda. Un mes després es mantenia el suport tutorial, es van
duplicar les hores de logopeda i es van passar de 3 a 6.
En l'àmbit de la Comunitat Valenciana el Decret 39/1998, de 31 de març regula l'atenció
de l'alumnat amb necessitats educatives especials, d'aplicació a tots els centres docents i
programes formatius sostinguts amb fons públics (art. 2). Entre els principis rectors
destaquen el de l'eliminació de les barreres de la comunicació (art. 3.1.) i es doten per a
això els centres amb recursos, mitjans i suports complementaris als generals (art. 4).
L'adaptació curricular està prevista per a flexibilitzar, amb caràcter excepcional, el
període d'escolarització obligatòria per a l'alumnat amb necessitats educatives especials
amb la previsió de suports extraordinaris (arts. 7 i 9).
Tot i que l'art. 2 del Decret esmentat no fa distincions entre nivells d'ensenyament, l'art.
21 es referix expressament a l'ensenyament postobligatori i li és, doncs, d'aplicació. I
així s'indica que els alumnes amb necessitats educatives especials podran seguir estudis
de formació professional específica de grau mitjà i superior amb les adaptacions en els
mòduls i cicles que corresponguen (art. 23).
El desenvolupament del Decret 39/1998 es va produir a través de l'Ordre de la
Conselleria de Cultura i Educació de 16 de juliol de 2001 per al segon cicle d'educació
infantil i educació primària. Esta última Ordre, com que no n’hi ha una altra específica
per a l'educació secundària obligatòria i formació professional específica, és d'aplicació
a estos últims cicles per analogia i per haver-ho aplicat així la Conselleria de Cultura,
Educació i Esport. En efecte, l'informe d'esta Direcció Territorial fa referència a unes
instruccions de la Direcció General d'Ensenyament que s'adjunten i es referixen al
temps i la freqüència d'assistència d'alumnes amb problemes d'audició i/o llenguatge.
Estes instruccions no són tals, sinó que formen part de l'Ordre de 17 de setembre
esmentada que en la seua disposició 19 es referix al mestre d'educació especial de
l'especialitat d'audició i llenguatge i en el punt 6 s'assenyalen, a títol orientador, les
sessions d'atenció a l'alumnat amb la fixació en 5 setmanals per als deficients auditius
severs i profunds.
133