Informe I - Síndic de Greuges

eferència, iniciada en relació amb les estades temporals en centres residencials per a la
tercera edat, recurs que es va estimar oportú en la investigació que vam dur a terme,
també d'ofici, als anys 1995 i 1996 sobre l'atenció residencial de la tercera edat a la
Comunitat Valenciana, ja relacionada en el nostre Informe anterior corresponent a l'any
2003 (pàg. 97-100).
D'estos informes es deduïa que la modalitat d'estada residencial temporal estava
plenament admesa, tant en centres propis com en els privats a través del sistema de boresidència
i partia, al 1999, del Programa d'ingressos urgents, estades temporals i de
respir en residències de la tercera edat, casos previsibles en els quals l'usuari pot i
desitja romandre en el seu propi domicili o en el dels seus familiars o propparents, però
que per qualsevol raó, de manera temporal, no pot fer-ho.
Quant a xifres, de les 111 places sol·licitades a tota la Comunitat Valenciana en règim
temporal en van ser concedides 72 i la resta no ho van ser, ja siga per deixar de reunir
els requisits, ja siga per passar a ser sol·licituds de caràcter permanent. D'esta manera es
va evidenciar que el programa funcionava correctament atenent a les demandes dels
usuaris.
En este mateix expedient ens va interessar conéixer un altre aspecte de la temporalitat
en els centres residencials de la tercera edat. Es tractava del supòsit en el qual una
vegada obtinguda una plaça residencial permanent existix obligació d'utilitzar-la per
temps indefinit i en quins supòsits de no utilització es perd el dret al gaudi. La
contestació que se'ns va donar referent a això és lògica i confusa alhora. Lògica perquè
se'ns va dir que l'ingrés en una plaça és sempre voluntari i, per tant, deixa de ser
indefinit des del moment en què l'usuari decidix abandonar el centre, si bé de no
concórrer esta circumstància el dret al gaudi és indefinit.
És confusa quant a l'abandó de la plaça, ja que se'ns va dir que, d'acord amb el caràcter
de voluntarietat anteriorment esmentat, pot abandonar-se el centre quan es vulga sense
cap penalització, però immediatament es diu que les places són limitades i si un
beneficiari n’abandona una, una altra persona necessitada l'ocuparà. És lògic que si un
usuari no utilitza un recurs escàs, el perda i passe a un altre, però haurien de regular-se
amb precisió els terminis i el temps en els quals el no-ús injustificat d'una plaça
residencial pública fa decaure-hi el dret.
De manera diferent es tracta la qüestió quan l'usuari ho és de bo-residència en una plaça
privada. En este cas, la no utilització del bo-residència durant un mes en comporta la
pèrdua, ja que es tracta d'un crèdit no utilitzat, encara que esta pèrdua s'examina amb
flexibilitat.
Com que ens trobàvem tramitant la queixa d'ofici núm. 10/2002, en la qual, a més
d'altres qüestions, vam investigar el marc normatiu que regula l'ingrés i el règim
d'estada en centres residencials públics, hi vam analitzar la qüestió dels supòsits
d'abandó de plaça pels usuaris.
Així doncs, vam donar per conclosa la nostra investigació en els termes al·ludits, ja que
no se’n desprenia que l'actuació d'esta Administració haguera vulnerat algun dels drets,
111