Informe I - Síndic de Greuges

grans models:
El model escolar o educatiu formal. Es tracta del model de servei per a la infància més
conegut, extensiu i demandat, i la seua articulació s’ha produït, essencialment, a través
de les escoles infantils. Este model presenta, a més, el gran avantatge de la seua
normativització a través de determinades lleis, estatals o autonòmiques. En este sentit, i
a partir de la LOGSE i les seues normes complementàries, primer, i la LOCE, en
l'actualitat, s'ha arribat a un acceptable grau de regulació i homogeneïtzació quant a
currículum i condicions estructurals, i este tram d'edat ha passat a formar part del
sistema educatiu general.
El sistema educatiu no formal. Les necessitats de la infància poden ser (i són) objecte de
satisfacció a través d'altres mesures de suport a la família o d'atenció als menors,
alternatives a l'escolarització en els centres educatius. Este tipus de serveis, considerats
habitualment com assistencials i/o lúdics, no entren normalment en competència amb el
model escolar formal, ja que resulten complementaris i permeten –en una franja horària
distinta o en cas de no-assistència del menor al model formal– cobrir les necessitats
educatives, sanitàries, assistencials, etc., de la infància, de les famílies o d'ambdós
alhora.
Com a exemples d'estos serveis podríem citar els centres oberts, les ludoteques, els
espais de relació familiar, les bebeteques, els parts temàtics, els serveis a domicili, les
xarxes d'ajuda veïnal, les escoles de pares, els parcs infantils comercials o les guarderies
laborals o d'empresa, entre d’altres.
Si centrem la nostra anàlisi en este segon model de prestació educativa i assistencial a la
menor edat, un dels aspectes principals que presenta és la regulació dispersa, confusa i
parcial a la qual es troba sotmés en els casos –molt minoritaris– en què esta normativa
existix.
La inexistent o, si escau, la deficient regulació legal d'este tipus de serveis entra, però,
en clara col·lisió amb la importància dels valors que, com a conseqüència de la seua
prestació, es troben en joc, ja que són els seus destinataris persones especialment
vulnerables per raó de la seua edat, necessitades d'una específica atenció en diferents
àmbits –sanitari, de prevenció de riscos, d'evacuació, de qualificació del personal, etc.
Esta especial necessitat de protecció i, especialment, la naturalesa educativa que, al
costat de la faceta assistencial, han de presentar estos serveis, determina en definitiva
que els serveis inserits dins d'este model educatiu no formal no puguen regir-se
simplement per la normativa general de seguretat i higiene a la qual es troben sotmesos
la resta d'establiments públics i és necessari, per contra, que es dicte una normativa
específicament dissenyada per a este tipus de centres que tinga en compte els
requeriments que planteja el segment de la població a la qual es troben dirigits.
Com a conseqüència de tot el que hem exposat, en la tramitació de la present queixa
d'ofici es va instar la Conselleria de Cultura, Educació i Esport perquè ens informara
sobre els següents aspectes:
142