Informe I - Síndic de Greuges

Admesa i instruïda la queixa, vam dictar la Resolució de què donem compte
íntegrament en l'annex corresponent d'este Informe, en el sentit de fer un recordatori
dels deures legals que s'extrauen dels arts. 105.6 de la Llei 230/1963, de 28 de
desembre, general tributària i art. 103 del Reglament general de recaptació, quant a la
notificació dels actes administratius en el domicili de l'interessat en els casos d'absència
d'este.
Com a fonament de la nostra Recomanació, vam recordar a l'administració implicada
que, en l'àmbit tributari, hi ha una Lex Expecialis, concretament la Llei general
tributària 230/1963, de 28 de desembre (vigent fins a juliol de 2004) que en l’art. 105.6
disposa que “quan no siga possible realitzar la notificació a l'interessat o al seu
representant per causes no imputables a l'Administració tributària, i una vegada
intentada per dos vegades, es farà constar esta circumstància en l'expedient amb
expressió de les circumstàncies dels intents de notificació. En estos casos, se citarà
l'interessat o el seu representant per a ser notificats per compareixença, mitjançant
anuncis que es publicaran, per una sola vegada per a cada interessat en el Butlletí
Oficial de l’Estat, o en els Butlletins de les comunitats autònomes o de les províncies,
segons l'Administració de què procedisca l'acte a notificar i l'àmbit territorial de l'òrgan
que el va dictar...”
El legislador, a través d'esta notificació pretén que el destinatari de l'acte puga tenir-ne
coneixement, però és conscient que les persones no estan les 24 hores del dia en el seu
domicili, raó per la qual exigix a l'Administració efectuar dos notificacions.
Així mateix, vam assenyalar a l'Administració que, amb relació a la notificació en la via
de constrenyiment, el Reglament general de recaptació de 1990 en l’art. 103.3 paràgraf
primer assenyala que “la notificació haurà de ser cursada en el termini de deu dies a
partir de la data en què l'acte haja estat dictat i es practicarà segons el que establixen els
arts. 59 a 61 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment
administratiu comú".
De la documentació remesa no s'acreditava, malgrat tot, que en la via de constrenyiment
s'haguera realitzat la segona notificació en els termes previstos en el paràgraf segon de
l'art. 59.2 (només es justifica una primera notificació en data 13/10/1999).
Juntament amb els anteriors defectes de notificació, tant en via voluntària com en via
executiva, l'empresa notificadora no sols estava obligada a intentar dos vegades el
lliurament de la carta certificada, sinó que en el cas que no ho aconseguira, hauria de
lliurar el document denominat "avís d'arribada", com a correspondència ordinària i
depositar-lo en les bústies o els casellers de l'interessat.
Efectivament, l'apartat tercer de l'art. 42 del Reial decret 1829/1999, de 3 de desembre,
Reglament pel qual es regula la Prestació de Serveis Postals, en desplegament del que
establix la Llei 24/1998, de 13 de juliol, del servei postal universal i de liberalització
dels serveis postals, establix que “una vegada realitzats els dos intents sense èxit,
l'operador a qui s'ha encomanat la prestació del servei postal universal haurà de
depositar en llista les notificacions durant el termini màxim d'un mes, i amb esta
finalitat haurà de deixar al destinatari avís d'arribada en el corresponent caseller
261