re - Ateneo de Madrid

EL SECRETARI;
MOSSEN RAMÓN.
EL, SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETAEI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN,
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN.
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN
EL SECRETARI.
MOSSEN RAMÓN
—- 503 —
Me pensó endavinar lo que li passa.
Qui sab!
Encara que no'ns haguessim trobat mes, endavino'l camí per on
camina, i sé que és pié d'espines, sé que vosté no cerca d'apartar-les,
sino que hi camina a peu descale per sobre.
No sé caminar d'altra manera.
Vosté gaudeix caminant-hi.
Es Déu que'm senyala'l camí.
0 vosté'l cerca. Escolti, germá. Jo vine, primerament, pera aconsolar-lo;
després, si puc, pera aconcellar-lo; i, finalment, pera advertirlo.
El consol, les llagrimes li donaran mes que les paraules: les llagrimes
brollen de la font del sentiment i van al llac de la resignació, i
vosté'l sabrá trobar aquet llac d'aigües quietes, pera balsem de la se va
ánima; en quant els concells, primer demano permís pera donarlos-hi.
Digui.
Dones, tinc de dir-li que vosté estima'ls desvalguts, els desgraciáis,
els miseriosos; que vosté's vol atreure les animes sense saber com
bateguen, no mes perqué sab que son animes; pero, ai, germá!, si pera
salvar-ne algunes en perd d'altres, no será'í camí mes segur de portar-ne
moltes a la gloria. La fe té de filtrar-se fins ais contraris, fins
ais mateixos enemics; pero si ells en volen fer perdre la nostra, allavores
s'ha d'obrar amb una cosa que vosté no sab teñir. I sab lo que
és, Mossen Ramón? Prudencia i tacte. Li aconcello mes prudencia.
1 per qué se'n ha de teñir, pera fer bé?
Per no fer mal.
No son tots, uns i altres, deis que sofreixen, deis que ploren, deis que
teñen fam i sed de justicia?
Tots ho son.
No son tots germans?
També.
No és la llei de Crist, no mirar a qui's predica?
Ho és; pero vosté no l'aplica be. La llei s'ha d'interpretar, s'ha cl'emmotllar
an els temps que vivim, s'ha de seguir am mida, o sino no hi
ha manera de feria entendre. Vosté, am la seva interpretació pura,
ens compromet. Ja ho sab ara.
Jo'ls comprometo seguint les paraules santes?
Sí; perqué pera afavorir alguns, rebaixa'ls altres; pera salvar els
pobres, allunya'ls rics; per simpatía ais exaltats, fa por ais prudents;
i pera convertir ais renegats, no's recorda deis piadosos.
Si jo no vui anar contra ningú: treballo pera'ls abandonáis, perqué
son els que están mes en perill.
Peró'n fa massa.
Sempre fent-ne massa! Sempre tot am mida! Sempre'l tacte i les conveniencies!
Sempre fins regatejant la fe! No m'atormentim mes, que
bracejo en la buidor i no sé aon me porten! Deixin-me teñir la fe absoluta,
o treguin-me-la, Déu me perdó, si Déu els dona permís pera
fer-ho!
No ho veu com blasfema?
El cel me'n guardi de blasfemar, pero batego en el mar de l'indiíerencia,
i no puc mes: me falten les forces! Tot-hom que'm volta té fe
i no'n té ningú; tot-hom estima'ls pobres i els pobres moren de miseria;
tot-hom creu, i el temple és buid; tot-hom espera i ningú mira
al mes enllá! Déu meu! Vos que ho veieu tot, com deveu somriure
d'amargor al veure tantes criatures que's figuren enganyar-vos!
Aquest exaltament ós hermós, pero no convene.
I qué hi puc fer, si no sóc prou bó, pera que Jesucrist m'escolti? Jo
prego, prego a totes hores; prego amb el cor atravessat peí dolor;
demano clemencia, pietat, foc diví, amor pera tot-hom; i qué puc