re - Ateneo de Madrid

— 510 —
tantlo ab lo peu; pero la bestiola, ara un pas endavant, ara un pas endarrera, aixecava'l
moricó de seda pera mirársela sempre, ab un prech persistent en la veuheta dolca
y en los ullets verts. Entraren a la cambra y la Máxima ana a deixar lo llum en la cantonera
de rajóla de vora'l Hit. Al girarse se queda erta: lo Hit estava tot descompost,
ab las robas estiragacadas de través y penjim-penjam d'una banda y altra. Un pressentiment
terrible li traspassá'l cor com una punyalada, y ab una forca y rapidesa de que
no semblava capaca, aixecá'l matelac y'l dobla sobre'l Hit, enfonzant lo bras dins de
l'oberta de la márfega.—Gracias á Déu, Senyor!—exclama en veu alta. Havia trovat
ab lo cap deis dits un cós dur que no podia ser altra que'l sarronet benehit.
Pero en aquell punt un esbufeoh y un miol extranys de por y d'amenaca alhora li
feren aixecar lo cap, bo y sense moure'l brac de dins de la márfega, pera no perdre'l
contacte de sa riquesa; y tant morta la deixá lo que vegó llavors, que ni que hagués
volgut traure'l després, aquell brac enfuratat, li hauria sigut possible. Darrera la porta
de la cambra, amagat en l'ombra, un home—en Pere Antón—test, immóbil, com si fos
de fusta, se la mirava fixament, ab ulls que relluhian verdosament en la foscor, com
nlls de mistura.
Lo gat, a tres passas d'ell, arropit com si anés a embestirlo, bufava y miolava d'una
manera que íeya feredat. De sobte, pres de por a son torn, pega un gran bot pera fugir
cap a la sala; pero llavors la porta gira rápidament, com una bandereta de panell, y
abans de que'l gat acabes de passar l'enclogué entre'l batent y'l galze de la paret. Soná
un soroll esgarrifós, mena d'udol, de xisele y de gemech. tot a un temps, seguit d'una
agrá cruixidera d'óssos, y'l pobre animal queda ab lo llom reblincat, las potetas esparramadas
sense tocar enlloch y esclafat dins de l'encaix aquell caparronet bufó que cinch
minuts abans pidolava ab veuheta impacient y manyagoya.
Alashoras, y abans que la Máxima se dongués compte ciar de la facecia, la fera's
Henea cap a n'ella d'una gambada, lo coll estirat, blanquejant las dents sota la rojor
del bigoti... Una onada calda l'abrigá, deixantla sobtadament sense vista y sense ohí,
lo bra