08.06.2013 Views

Nafarroako euskararen historia soziolinguistikoa

Nafarroako euskararen historia soziolinguistikoa

Nafarroako euskararen historia soziolinguistikoa

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Nafarroako</strong> Euskararen Historia Soziolinguistikoa<br />

latinaren gutxiespena egiten. Latina “lengua común del mundo civilizado”<br />

(ibid.: 299) zen Berpizkundearen garaian eta gaztelania eta beste<br />

hizkuntza erromantzeen erronka zibilizazio esparruak bereganatzea zen.<br />

Latinarekin izan zuten lehia hizkuntz kontzientzia handiago baten adierazle<br />

(ibid.: 299) izan zen eta estatu modernoen sortze uneko asaldura<br />

nazionalistaren giroan ulertu behar dela dio: “la exaltación nacionalista<br />

que acompañó a la creación de los Estados modernos no podía menos<br />

de reflejarse en un mayor aprecio de las lenguas nacionales” (ibid.: 299).<br />

Oso bestelakoa da, aitzitik, Lapesak penintsulako eta kanpoko beste<br />

herri eta hizkuntzekiko erakusten duen jarrera.<br />

“Kristauok” “los moros” (ibid.: 190) kanporatzeko borrokatu ginela dio,<br />

Mendebaldeko zibilizazioa “de la amenaza musulmana” (ibid.: 291) babestuz.<br />

Karlos I.arekin katolizismoaren defentsan atera ginen, “frente a protestantes<br />

y turcos” (ibid.: 291) eta Ameriketan Isabel Katolikoak, Nebrijaren<br />

hitzetan, baina Lapesaren adostasunaz, “muchos pueblos bárbaros e naciones<br />

de peregrinas lenguas” (ibid.: 289) jarri zituen bere uztarripean.<br />

Penintsulako hizkuntza eta herriei dagokienez, hauxe esan daiteke.<br />

Antzinako herrien erromanizazioa, euskaldunena izan ezik, borondatez<br />

gertatu zen (ibid.: 27, 56), Menendez Pidal bere maisuak esana zuenez.<br />

XII. eta XIII. mendeetako mozarabierak “hablas decadentes” omen ziren<br />

eta “no pudieron competir con las que llevaban los conquistadores, más<br />

vivas y evolucionadas” (ibid.: 189). Beranduago, “el castellano redujo las<br />

áreas de los dialectos leonés y aragonés, atrajo a su cultivo a gallegos,<br />

catalanes y valencianos, y de este modo se hizo instrumento de comunicación<br />

y cultura válido para todos los españoles” (ibid.: 192), eta, noski,<br />

leonera “habla rústica” zen (ibid.: 281). XVI. mendean “con el auge del<br />

castellano coincide el descenso vertical de la literatura catalana” (ibid.:<br />

297-298) eta hainbat faktorek “acabaron por recluir al catalán en los<br />

límites del habla familiar” (ibid.: 298). Portugesez egiten zena “literatura<br />

vernácula” (ibid.: 298) zen eta “Gil Vicente emplea el castellano en<br />

sus obras más elevadas y cortesanas, mientras escribe en portugués las de<br />

carácter más popular” (ibid.: 285); era berean, “algunos elogian el castellano<br />

como lengua más universal que el portugués” (ibid.: 298).<br />

Bilakabide osoan gaztelaniaren eraginak “ha actuado sin interrupción<br />

sobre las zonas de otros idiomas” (ibid.: 462) eta “en España no hubo<br />

región donde no ganara terreno el castellano” (ibid.: 463). Katalanaren<br />

beherakada areagotu egin zen XVIII. mendean eta XIX.aren zati batean<br />

eta, oro har, “en contraste con la escasa o nula importancia de las creaciones<br />

vernáculas, las regiones bilingües dieron valiosas figuras a la literatura<br />

nacional” (ibid.: 463). Erromantizismoarekin “despertaron de su<br />

letargo las literaturas regionales” (ibid.: 463), baina “la elaboración literaria<br />

del catalán, la menos sostenida y menos extensa del gallego, y los<br />

intentos de capacitar al vascuence como lengua de cultura, no impidieron<br />

que continuara la aportación de las respectivas regiones a la literatu-<br />

85

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!