la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskila família Z. de Bobrinez, que tenia una xiqueta de dos o tres anys. Em digueren que jo era elseu nuvi. Ens posàrem a jugar en una sala, sobre el pis encerat. Al poc, desapareix la xiqueta iel xiquet es queda sol, acostat a una còmoda: viu un moment de sorpresa, com en un somni.Entra ma mare amb la senyora de la casa. Ma mare es queda mirant vers el xiquet, desprésper a un tollet que hi ha junt a ell, torna a mirar el xic, meneja el cap amb gest de reprotxe, idiu:-No et fa vergonya?El xiquet mira la mare, es mira a si i mira el toll, com a quelcom que res tingués aveure amb ell.-Per Déu, deixa-ho; no té cap importància! [diu la senyora de la casa]. Els pobres,estaven distrets jugant...El xiquet no se sent avergonyit ni penedit. Quina edat podia tenir? Uns dos anys,potser tres.Fou llavors quan, passejant amb la criada per l’hort, viu la primera colobra.-Mira, mira, Liova [digué la xica, apuntant vers quelcom que brillava entre l’herba];mira on està enterrada una tabaquera! I agafant un palet, es posà a furgar.La mainadera era també una xiqueta, perquè no tindria més de setze anys. Latabaquera, en furgar-la, es desenrotllà i va resultà ésser una colobra, que lliscà xiulant perentre la mala herba de l’hort. La mainadera, tota espantada, trencà a cridar, m’agafà del braç isortírem corrent. A mi, em costava molt encara moure les cames de pressa. Tot panteixant,els contí als de casa com havíem cregut trobar entre l’herba una tabaquera i n’havia resultatésser una colobra.Em recorde també perfectament d’una altra escena ocorreguda per aquells anys a lacuina “blanca”. Els meus pares han sortit i a la cuina estan la criada, la cuinera i una visita.Està també Alexandre, el meu germà major, que ha vingut a casa a passar les vacances. Elmeu germà s’encimbella amb els dos peus en la part alta d’una pala de fusta, prenent-la amena de xanques, i es posa a caminar a saltets pel pis de fang de la cuina. Li demane que emdeixe la pala, prove de fer-ho jo també, caic de morros contra el sòl i em pose a plorar a crits.Alexandre m’alça, em besa i, en braços, em treu de la cuina.Potser tindria quatre anys quan em muntaren dalt una egua gran, de pelatge gris,mansa com un corder; estava a pèl, sense fre ni cadira, amb un ramal al bescoll només. Obriales cames tot el que poguí i m’aferrí a la crin amb les dues mans. L’egua em portà, amb uncaminar molt suau, i encertà a passar per davall d’una perera, una de les branques de la qualm’assotà al ventre. Sense adonar-me del que passava, rellisquí pel llom de l’animal i aní aparar amb el cos entre l’herba. No em dolgué, però no sabia com explicar-m’ho.Joguets de botiga, a penes en tinguí mai cap. Únicament un cavallet de cartó i unapilota que ma mare em portà un dia de Kharkov. La meua germana petita i jo jugàvem ambnines casolanes de drap, que ens feien tia Fenia i tia Raisa, germanes de mon pare, i a les quela tia Fenia pintava amb llapis ulls, boca i nas. Aquelles nines em semblaven a mi quelcomd’extraordinari, i encara em sembla estar veient-les. Una vesprada d’hivern, Ivan Vasilievitx,11