la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiun altre camí que condicionar l’execució de la sentència al fet que el partit prosseguís o no lacampanya d’atemptats. O dit altrament: servar en ostatges els cabdills del partit terrorista.La primera entrevista que tinguí amb Lenin després del seu restabliment, coincidíprecisament amb els dies en què s’estava veient la causa contra els socialrevolucionaris. Lameua fórmula el tranquil·litzà, i de seguida s’hi adherí, dient:-Té vostè raó, no hi ha altra solució que aqueixa.La curació donava a Lenin, visiblement, grans ànims. I, no obstant això, s’hi percebiaun cert desassossec interior.-Imagine vostè -em digué, sense poder contenir-se- com de terrible que hauria estatperdre la facultat de parlar i d’escriure; hauria hagut de començar a aprendre de nou, com elsxiquets.I diposità sobre mi la seua mirada ràpida i inquisitiva.A l’octubre, es reintegrà oficialment al treball, tornà a posar-se al capdavant del burópolític i del Consell de Comissaris del Poble, i al novembre començà a pronunciar una sèriede discursos en tom al programa, que visiblement li costaven prou cars i que deixaven unatara desfavorable en el seu procés circulatori.Lenin advertí que, a l’empara de la seua malaltia, s’havien anat teixint, darrere de lesseues esquenes i de les meues, els filets, molt tènues encara i a penes perceptibles, d’unaconjura. Als epígons no els havia semblat oportú, encara, volar ni cremar els ponts. Peròhavien anat serrant calladament moltes fustes i preparant les mines amb dinamita.Aprofitaven totes les ocasions per a pronunciar-se contra les meues propostes o iniciatives,com si estigueren assajant la seua emancipació i preparant el colp final. I quan mésaprofundia en els treballs, més s’inquietava Lenin, advertint els canvis produïts en aquellsdeu mesos, si bé procurava no treure’ls massa obertament a plena llum, per a no empitjorarles relacions més del que ja ho estaven. Però era evident que s’estava preparant per a donaruna repulsa contundent al “trio”. I aquests preparatius començà a posar-los en pràctica davantdiverses qüestions concretes.Entre la dotzena d’assumptes que jo estava dirigint pel partit, és a dir, en certa mesurad’incògnit i sense caràcter oficial, s’hi comptava la propaganda antireligiosa, en la que Leninestava molt interessat. Em pregà nombroses vegades, i amb gran insistència, que em fescàrrec d’aquest assumpte. Durant la convalescència, s’assabentà per no sé quin conducte queStalin s’aprofitava també d’aquesta campanya per a maniobrar contra mi, col·locant als llocscreats per a organitzar la propaganda persones noves, i procurant sostreure en la mesura quepodia a les meues iniciatives l’organització. Lenin, des del llogaret que residia, envià al burópolític una lletra en què, sense que a primera vista hagués cap raó que ho justifiqués, feia unacitació del meu llibre contra Kautsky i s’expressava en termes de gran alabança enversl’autor, encara que sense esmentar el seu nom ni el títol de l’obra. Confesse que, al principi,no comprenguí que Lenin hagués de fer aquesta volta, acollint-se al llibre per a condemnarindirectament les maniobres d’Stalin contra mi. Per a dirigir la propaganda antireligiosa,havien ficat pel mig, quasi en funció de substitut meu, Iaroslavski. Quan Lenin, després dereintegrar-se al treball, ho sabé, exclamà molt indignat, dirigint-se aparentment a Molotov (la337