la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskirelacions amb ell. La causa immediata d’aquest pas tenia un caràcter semipersonal. Stalin feiagrans esforços per mantenir Lenin aïllat de tota font d’informació, comportant-se proucínicament, a aquest respecte, amb Nadexda Constantinovna.-Però vostè -agregà Krupskaia- coneix Ílitx i sap que mai hauria procedit a trencar lesrelacions personals amb Stalin, si al mateix temps no cregués necessari anul·lar-lopolíticament.Kamenev estava molt excitat i força pàl·lid. El sòl vacil·lava sota els seus peus. Nosabia sobre quin peu aixafar ni en quina direcció s’havia de moure. És possible que teméssimplement que jo fos a prendre represàlies contra la seua persona. Procurí explicar-li lasituació, tal com jo la veia.-Hi ha homes -li diguí- que són capaços de llançar-se a un perill real per a escapar-ned’un altre purament imaginari. Prenga vostè nota d’això, i faça-ho saber així als altres: resmés lluny del meu ànim que la intenció d’entaular una batalla al congrés del partit per capmena de canvis d’organització. Jo sóc partidari de l’statu quo. Si Lenin recobra la salut atemps, cosa que malauradament no és d’esperar, procuraré tornar a canviar impressions ambell sobre aquest assumpte. Sóc contrari que es destituïsca Stalin, que s’expulse Ordxonikidzei que se separe Dzerzinski del Comissariat de Transports. D’altra banda, esticsubstancialment d’acord amb Lenin. Crec que cal modificar radicalment la política seguidaen allò tocant les nacionalitats, cessar en les persecucions contra els adversaris d’Stalin aGeòrgia i acabar amb la pressió administrativa que s’exerceix sobre el partit; crec, a més amés, que hem d’orientar-nos d’una manera decidida cap a la industrialització del país iprocurar que entre els dirigents hi haja una col·laboració honrada. La proposició presentadaper Stalin pel que fa al problema nacional no és acceptable. El brutal i cínic asserviment perpart dels representants de la “nació dominadora” exerceix en ella el mateix paper que laprotesta i la resistència dels pobles petits, febles i endarrerits. He procurat donar a la meuaproposta la forma d’una sèrie d’esmenes fetes a la proposició d’Stalin, per tal que, així, esfacilite el canvi de rumb. Però cal que es corregisca radicalment l’orientació. Així mateix ésnecessari que Stalin dirigisca immediatament una lletra a Krupskaia, demanant-li excuses perla seua conducta grollera, i que aquesta conducta canvie realment. No cal que s’exposemassa. Ací les intrigues sobren, i el quec cal és una honrada col·laboració. I quant a vostè -diguí, referint-me a Kamenev-, hauria de variar també radicalment de rumb en la Conferènciade Tiflis, per a compenetrar-se amb els partidaris que té a Geòrgia la política nacional deLenin.Kamenev respirà tranquil. Acceptà tot el que li proposí. L’única cosa que temia eraque Stalin es resistís, que es mostrés (tals foren les seues paraules) “groller i encapritxat”.-No ho crec, puix que, tal com estan les coses, no li queda a penes una altra sortida.Tard ja de la nit, Kamenev vingué a comunicar-me que havia visitat Stalin en elllogaret en què aquest es trobava, i que acceptava totes les condicions. Em digué queKrupskaia havia rebut ja una lletra seua disculpant-se, si bé no pogué monstrar-li-la a Lenin,que es trobava pitjor. Semblà, no obstant això, que la veu de Kamenev tenia ja un altre to queabans, en acomiadar-se. Fins passat algun temps, no comprenguí que el canvi de to responiaprecisament a l’empitjorament de Lenin. Tot just en arribar a Tiflis, rebé un telegrama xifratd’Stalin, en què aquest li comunicava que Lenin havia tingut un nou atac i que no podiaparlar ni escriure. En la Conferència de Geòrgia, Kamenev prengué partit a favor de la345