la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiels anys 1922 i 1923, encara era possible conquerir el post de comandament donantobertament la batalla a la fracció, que començava a formar-se ràpidament, dels funcionarissocialnacionalistes, els usurpadors del partit, els explotadors de la Revolució d’Octubre i elsepígons del bolxevisme. L’obstacle principal que s’alçava davant aquesta batalla era l’estatde Lenin. Confiàvem que tornaria a sortir de l’atac, com havia sortit del primer, i queparticiparia personal en les tasques del 12è Congrés, com ell mateix donava per suposat quanse celebrà l’anterior. Els metges ens donaven esperances, encara que cada vegada amb menorfermesa. La idea d’un “bloc” entre ell i jo per a donar la batuda a l’aparell i a la burocràcia,era només coneguda, en aquell moment, per Lenin i per mi, encara que els altres vocals delburó polític sospitaven quelcom. Les lletres de Lenin a propòsit de la qüestió nacional i elTestament romanien en el major secret. La meua campanya s’hauria interpretat, o com amínim s’hauria pogut interpretar, com una batalla personal renyida per mi per a conquerir ellloc de Lenin al capdavant del partit i de l’estat. I jo no era capaç de pensar en açò sensesentir espant. Semblava que això havia de produir una desmoralització tal als nostres rengles,que, fins i tot donat cas que triomfés, pagaria el triomf massa car. En tot els plans i càlculsque pogueren fer-se, lliscava sempre un factor decisiu, que era una incògnita: el mateix Lenini el seu estat de salut. Estaria ell, per a llavors, en condicions d’exposar personalment la seuaopinió? Arribaria a temps de fer-ho? ¿Seria el partit capaç de comprendre que, en donaraquesta batalla, Lenin i Trotski lluitaven per l’esdevenidor de la revolució, i que no eraTrotski personalment que es debatia per ocupar la vacant de Lenin? Donada la posicióespecial que aquest ocupava dins del partit, la incertesa regnant sobre el seu estat esdeveniauna incertesa sobre la situació del partit en general. L’estat d’interinitat s’anava allargant. I lademora treballava a favor dels epígons, ja que Stalin, com a secretari general que era, es veiaconvertit, de fet, durant l’“interregne”, en el vertader cap.Arribaren els primers dies de març de 1923. Lenin seguia enllitat, en el gran edificidel Senat. S’apropava el segon atac, precedit per una sèrie de petits símptomes premonitoris.Jo haguí d’enllitar-me durant unes quantes setmanes amb un atac de ciàtica. Teníem eldomicili en l’antiga Casa dels Cavallers, separada de les habitacions de Lenin pel gegantípati del Kremlin. Ni ell ni jo podíem acudir al telèfon. A més, a Lenin li havien interdit elsmetges terminantment les converses telefòniques. Dues secretàries seues, Fotieva i Glasser,ens servien d’enllaç. Em digueren, per encàrrec de Vladimir Ílitx, que aquest estavaextraordinàriament disgustat amb la campanya que venia fent Stalin per a preparar el congrésdel partit i, sobretot, amb les maquinacions que ordia a Geòrgia per a formar les fraccions delmode que millor li convingués. “Vladimir Ílitx prepara una bomba contra Stalin, per alcongrés del partit.” Tals foren, literalment, les paraules de Fotieva. Això de la “bomba”procedia del mateix Lenin. “Vladimir Ílitx vol que prenga vostè pel seu compte això deGeòrgia; sabent que vostè s’encarrega d’això, es quedarà tranquil.” El dia 5 de març Lenindictà les següents línies, dirigides a mi:“Estimat camarada Trotski: voldria pregar-li a vostè molt encaridament ques’encarregués de defensar en el comitè central del partit la causa de Geòrgia. L’assumpte estàencomanat de moment a cura d’Stalin i Dzerzinski, de la imparcialitat dels quals no pucrefiar-me. Ben al contrari. Si vostè volgués fer-se càrrec de la defensa, em quedaria tranquil.Si per qualsevol raó no pogués accedir-hi, li pregue que em torne tots els materials, i en aquestcas interpretaré la devolució en sentit negatiu. El saluda cordialment com a camarada, Lenin.”Per què s’haurà embrollat tant aquest assumpte?, em preguntí. Resultà que Stalinhavia tornat a defraudar la confiança que Lenin hi havia dipositat. Per a afermar la seuainfluència sobre Geòrgia, no tingué inconvenient (a esquenes de Lenin i de tot el comitècentral, auxiliat per Ordxonikidze i sense que Dzerzinski ho veiés tampoc amb mals ulls) en342