la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiPerò, la raó és alhora la dificultat. Els successos de la meua vida personal estan de talmanera sobrepostos en la trama dels fets histèrics, que és gairebé impossible arrancar-los-hi.No obstant això, aquest llibre no pretén fer història. No destaca els fets pel que en si mateixosobjectivament signifiquen, sinó en allò que tenen de contacte amb les vicissituds de la vida del’autor. Res tindrà, doncs, d’estrany, que en la pintura de moments o etapes senceres himanquen les proporcions que serien de rigor en una obra històrica. Per a traçar la líniadivisòria entre l’autobiografia i el procés de la revolució, no hem tingut més remei queprocedir d’una manera empírica. Sense convertir per això el relat d’una vida en un estudid’història, s’havia d’oferir al lector un punt de suport en els fets que informaren el gird’aquella. Donant per suposat, naturalment, que qui llegís aquestes pàgines coneix les líniesgenerals de la nostra revolució i que n’és prou d’avivar ràpidament en el seu record els fetshistòrics i les seues conseqüències.Quan aquest llibre surta a la llum, hauré complert cinquanta anys. El meu aniversaricoincideix amb el dia de la Revolució d’Octubre. Un pitagòric o un místic argüirien ambaquest motiu grans conclusions. La veritat és que jo no m’he adonat d’aquesta curiosacoincidència fins que ja havien passat tres anys de les jornades d’octubre. Fins a l’edat de nouanys, visquí sense interrupció en una aldea apartada del món. Passí vuit estudiant a l’institut.A l’any de sortir de les seues aules, fui detingut per primera vegada. Les meues universitatsforen, com les de tants altres en aquella època, la presó, el desterrament i l’emigració. Duesvegades estiguí pres a les presons tsaristes, per espai de quatre anys en total; les deportacionsde l’antic règim em tocaren altres tantes vegades, la primera dos anys, si fa o no fa, la segonaunes setmanes. Les dues vegades poguí fugir de Sibèria. He viscut emigrat, en junt, uns dotzeanys, en uns quants països d’Europa i Amèrica: dos anys abans d’esclatar la revolució de1905 i cap a deu després de la seua repressió. Durant la guerra, fui condemnat a presó enrebel·lia en l’Alemanya dels Hohenzoller (1905); al següent any, expulsat de França aEspanya, on, després de breu detenció a la presó de Madrid i un mes d’estada a Cadis sota lavigilància de la policia, m’expulsaren de nou rumb a Amèrica del Nord. Allí, emsorprengueren les primeres notícies de la revolució russa de febrer. De tornada a Rússia, almarç de 1917, fui detingut pels anglesos i internat durant un mes en un camp de concentraciódel Canadà. Participí activament en les revolucions de 1905 i 1917, i ambdós anys fuipresident del Soviet de Petrogrado. Intervinguí molt de prop en l’aixecament d’octubre iparticipí al Govern dels Soviets. En funcions de comissari del poble per a les relacionsexteriors, dirigí en Brest-Litovsk les negociacions de pau entaulades amb Alemanya, Àustria-Hongria, Turquia i Bulgària. Ocupí el Comissariat de Guerra i Marina, i des d’ell dediquí cincanys a l’organització de l’Exèrcit Roig i la reconstrucció de la flota. L’any 1920,m’encarreguí, a més, de dirigir els treballs de reorganització dels ferrocarrils, que estavensota la major descurança.Fent a una banda els anys de la guerra civil, la part principal de la meua vida l’omplela meua activitat d’escriptor i militant dins del partit. Les “Edicions de l’Estat” emprenguerenen 1923 la publicació de les meues obres completes. D’aleshores ençà, han vist la llum, sensecomptar els cinc toms en què es col·leccionen els meus treballs sobre temes militars, tretzevolums. La publicació fou suspesa en el 1927, quan començà a aguditzar-se la campanya depersecució contra el “trotskisme”.Al gener de 1928 m’envià al desterrament l’actual govern rus, i haguí de passar unany a prop de la frontera xinesa. Al febrer de 1929 fui expulsat a Turquia, i escric aquesteslínies a Constantinoble.8