12.07.2015 Views

la meua autobiografia

la meua autobiografia

la meua autobiografia

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

La <strong>meua</strong> vidaLev Trotski-Aviat, aviat han d’acabar amb tot el que tenen -deia mon pare, amb gest de reprotxe.Aquestes famílies senyorials de <strong>la</strong> província de Kherson tenien els dies comptats.Totes marxaven ràpidament vers <strong>la</strong> ruïna, el mateix les de <strong>la</strong> noblesa hereditària i les d’anticsfuncionaris recompensats pels seus serveis, que les dels polonesos, alemanys i jueus als quihavia estat concedit adquirir terres abans de 1881. Els fundadors de moltes d’aquestesdinasties de l’estepa eren, a <strong>la</strong> seua manera, homes extraordinaris, cavallers de fortuna i, enrigor, vertaders bandits. Jo no arribí a conèixer-ne personalment cap, perquè en el meu tempsja havien desaparegut tots de l’horitzó. Molts d’ells havien començat a viure en el no-res,arribant a fer-se amb riqueses fabuloses mitjançant audaços colps de mà, que no poquesvegades queien de ple dins de <strong>la</strong> llei penal. La segona generació es criava ja en un ambient desenyoriu acabat de forjar, amb les seues converses en francès, el seu bil<strong>la</strong>r i tota mena dedissipacions. La crisi agrària que sobrevingué en l’últim quart de segle, provocada per <strong>la</strong>competència d’Amèrica, portà <strong>la</strong> seua ruïna, i caigueren tots, com cau el ful<strong>la</strong> seca de l’arbre.La tercera generació no era ja més que una multitud d’estafadors arruïnats, de gandulsindolents i de vells prematurs i caducs.La família Gertopanov era el prototip del llinatge noble arruïnat. La seua finca,Gertopanovka, havia donat nom a una gran parròquia i a una comarca extensa, pertinença totael<strong>la</strong>, en un altre temps, de <strong>la</strong> família. Ara, l’antiga propietat quedava reduïda a 400 desiatines,i fins i tot aquestes carregades d’hipoteques i gravàmens. Mon pare, que portava <strong>la</strong> terraarrendada, havia de lliurar les rendes a un banc. Timofei Issaevitx, l’amo de <strong>la</strong> finca, viviad’escriure lletres, instàncies i memorials per als camperols. Quan alguna vegada venia devisita a <strong>la</strong> nostra casa, s’emportava d’amagat en les mànegues tabac i sucre. I el mateix <strong>la</strong>seua dona. Aquesta, esguitant saliva, ens contava els seus records de joventut, d’aquellstemps en què vivia rodejada d’esc<strong>la</strong>ves, pianos, sedes i perfums. Dels seus fills, dos escriaven quasi com a analfabets: el més petit, Víctor, estava d’aprenent en el nostre taller.A cinc o sis verstes de <strong>la</strong> nostra casa, vivia un gran terratinent jueu anomenat M-ski:Aquel<strong>la</strong> era una família fantàstica i mig boja. El vell, Moisès Kharitonovitx, home d’unsseixanta anys, havia estat educat a <strong>la</strong> manera noble; par<strong>la</strong>va francès de correguda, sabia tocarel piano i coneixia quelcom de literatura. A penes podia manejar <strong>la</strong> mà esquerra, però libastava amb <strong>la</strong> dreta, segons ell, fins per a donar concerts. Les seues ungles abandonadessonaven com a castanyoles sobre les tecles del vell piano. Començava per una polonesad’Oginski, i d’el<strong>la</strong> es passava imperceptiblement a una rapsòdia de Liszt, per a acabar ambl’Oració d’una verge. I el mateix era en <strong>la</strong> conversa, saltava constantment d’uns temes aaltres. De sobte, deixava de tocar, se n’anava a l’espill i, si ningú el veia, amb un cigarretencès es cremava <strong>la</strong> barba per totes les bandes, per a donar-li forma. Fumava incessantment,panteixant i fent gestos de fàstic. Feia com a mínim quinze anys que no canviava parau<strong>la</strong> amb<strong>la</strong> seua dona, una vel<strong>la</strong> obesa. Tenia un fill de trenta-cinc anys, anomenat David, quecaminava sempre amb una bena b<strong>la</strong>nca en <strong>la</strong> cara, i un ull convuls, tot injectat, damunt del’embenat; era un suïcida fracassat. En el servei li digué no sé quina insolència, davant de <strong>la</strong>tropa, a l’oficial, i aquest li pegà. David, li contestà amb una bufetada, se n’anà corrent alquarter i es pegà un tret amb un fusell. La ba<strong>la</strong> li sortí per <strong>la</strong> galta; per això caminava sempreamb l’embenat b<strong>la</strong>nc. Al soldat l’amenaçava un sever càstig. Però l<strong>la</strong>vors vivia encara elfundador de <strong>la</strong> dinastia, el vell Khariton, un dèspota ric, influent i mig analfabet, que remenàtota <strong>la</strong> província fins a assolir que dec<strong>la</strong>raren el seu nét incapaç. Dec<strong>la</strong>ració, d’altra banda,que potser no estigués molt lluny de <strong>la</strong> veritat. Des d’aleshores, David caminava pel món amb<strong>la</strong> galta travessada per una ba<strong>la</strong> i un salconduit d’idiota.30

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!