la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski-Sí -contestà el meu acompanyant-, els que no necessiten empunyar les armes estanmolt contents. A més, tots els exaltats i els bojos es llancen ara al carrer, perquè ha arribat laseua hora. L’assassinat de Jaurès no és més que el començament. La guerra desencadena totsels instints de l’home i totes les formes de la demència.Adler, que era psiquiatra de professió, solia contemplar els successos polítics,“sobretot els d’Àustria” (com ell deia irònicament), des del punt de vista psicopatològic. Comde lluny estava de pensar que el seu propi fill havia de cometre un assassinat polític, anys méstard! Precisament feia pocs dies que en la revista La Lluita, dirigida per Adler fill, haviapublicat jo un article combatent el terrorisme individual. El director de la revista (cosacuriosa!) em dedicà grans elogis pel meu treball. L’acte terrorista de Frederic Adler era,senzillament, l’oportunisme desesperat que es rebel·lava. Quan donà sortida a la seuadesesperació, Adler, ja tranquil, es reintegrà als antics llits.Geyer apuntà discretament la possibilitat que al matí següent, ben enjorn, escomuniqués l’ordre de detenció de tots els russos i serbis residents al territori.-De manera que em recomana vostè marxar?-Com més aviat millor, millor.-Magnífic, perquè demà sortiré amb la meua família cap a Suïssa.-Hum!... ; millor seria que ho fes vostè avui mateix.Aquesta conversa tenia lloc a les tres de la vesprada; cap a les sis i deu estava assegutamb la meua família al tren de Zuric. A la meu darrere quedaven set anys de relacions iamistats, els llibres, els arxius, els treballs començats, entre ells una polèmica amb elprofessor Masaryk sobre el seu llibre sobre el destí de la cultura russa.El telegrama retent compte de la capitulació de la socialdemocràcia alemanya emcommogué prou més que la declaració de guerra, encara que estava molt lluny de combregaramb cap idealisme simplista envers el socialisme dels alemanys. L’any 1905 havia donatexpressió a la idea següent, reiterada després en molt diverses ocasions:“En els partits socialistes europeus s’està desenrotllant un esperit conservador forçapeculiar, la intensitat del qual augmenta en proporció a les masses afiliades [...] Açò pot ferque, arribant el moment d’entaular batalla contra la reacció burgesa, la socialdemocràcias’aixeque com un obstacle davant els obrers. O dit d’una altra manera, el conservadorisme dela propaganda socialista que s’està infiltrant en el partit proletari, pot, en un determinatmoment, interposar-se davant el proletariat per a impedir que passe a la lluita directa per laconquesta del Poder.”Mai pensí que els dirigents oficials de la Internacional fossen capaços de prendre unainiciativa revolucionària davant la guerra. Però tampoc poguí creure que la socialdemocràcias’arrossegués d’aquesta manera als peus del militarisme patrioter.Quan rebérem a Suïssa el número del Vorwäts en què s’informava de la sessiócelebrada en el Reichstag el dia 4 d’agost, Lenin estava fermament convençut que era unnúmero falsificat, redactat per l’Estat Major alemany per a enganyar i atemorir l’enemic.Com es veu, la confiança que encara sentia Lenin envers el partit socialista alemany era gran,171