la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiNo hi ha per què dubtar en el triomf d’un aixecament d’aquesta naturalesa. I, noobstant això, són aquestes hores d’una preocupació profunda i tensa, perquè aquesta nit és laque decideix.El govern ha mobilitzat els cadets de l’Escola Militar i ahir remeté al creuer Aurora,fondejat al Neva, ordre de desancorar. La dotació de l’Aurora la formen aquells mateixosmariners bolxevics als qui en les mes d’agost es presentés Tseretelli, barret en mà, ademanar-los que defensaren el Palau d’Hivern contra Kornilov. Els marins s’han dirigit alComitè Militar Revolucionari preguntant què han de fer. I aquesta nit l’Aurora roman almateix lloc en què ahir estava. Em telefonen de Pavlovsk dient que el govern reclama d’allíartilleria, que ha demanat a Tsarskoie-Selo un batalló d’assalt, a Peterhov l’enviament deforces de l’Escola d’Insígnies. Kerenski té aquarterats al Palau d’Hivern els cadets del’Escola Militar, a gran nombre d’oficials i als batallons de dones. Done ordre als comissarisperquè repartisquen pel camí de Petrograd patrulles segures que barren el pas a les tropesdemanades pel govern i envien agitadors que surten a la seua trobada. Totes les nostresconverses es cursen telefònicament i poden anar a parar, en la seua integritat, a mans delgovern. Però és possible que aquest ja no dispose ni tan sols de mitjans per a sorprendre-les.“I si no aconseguiu persuadir les tropes perquè no seguisquen endavant, tireu mà a les armes.Em responeu d’açò amb els vostres caps.” S’ho repetisc diverses vegades, però sense estarmolt segur encara de l’eficàcia de les meues ordres. La revolució és encara massa confiada,bondadosa, optimista i lleugera. Encara li agrada més amenaçar amb les armes que emprarles.Continua confiant en l’eficàcia de la paraula i la persuasió. I de moment, no s’equivoca.Les concentracions d’elements enemics s’evaporen al sol contacte del seu càlid alè. El dia 24,donàrem ordre que a la primera temptativa dels Cent Negres per a organitzar pogroms alscarrers, es fes ús de les armes i es reprimís l’intent despietadament. Però els enemics nos’atreveixen a sortir al carrer. Estan ocults. El carrer és nostre. Els nostres comissaris muntenla guàrdia en tots els camins que menen a Petrograd. L’Escola d’Insígnies i els artillers nohan acudit a la crida del govern. Només una part dels cadets d’Oranienbaum pogué lliscar al’empara de la nit per entre les nostres malles, seguida de prop per les meues telefonades.L’aventura acabà enviant parlamentaris a l’Smolni. El Govern Provisional cerca en va onrecolzar-se. El sòl vacil·la davall els seus peus.La guàrdia exterior de l’Smolni ha estat reforçada per un nou destacament demetralladores. Les comunicacions amb totes les forces de la guarnició són permanents. Entots els regiments hi ha companyies de vetlla sobre les armes. Els comissaris estan preparats,atents al primer avís. A l’Smolni es troben delegats de tots els cossos de tropa, a disposiciódel Comitè Militar Revolucionari para en el cas que s’interrompen les comunicacions. De totsels districtes de la ciutat es llencen al carrer destacaments armats, truquen a les portes o lesobren sense trucar-hi i ocupen militarment tots els edificis públics. Aquests destacaments estroben gairebé en totes parts amb amics que els havien estat esperant impacientment.Comissaris especials, nomenats a aquest efecte, vigilen a les estacions els trens que arriben isurten, principalment els transports de soldats. No es veu per cap banda motiu d’inquietud.Tots els punts importants de la ciutat cauen sota el nostre poder, quasi sense resistència, senselluita, sense víctimes. El telèfon ens envia de totes bandes la consigna: “Ací, nosaltres!”Tot marxa bé. No pot marxar millor. Podem deixar un moment el telèfon. M’assec alsofà. La tensió nerviosa cedeix. Per això mateix, sent que una vaga onada de cansament empuja al cap. “Done’m vostè un cigarret!”, li dic a Kamenev. Encara fumava, encara que noregularment. Faig dos grans xuplades al cigarret i a penes si tinc temps a dir-me a mi mateix:“Només faltava açò!”, quan perd el coneixement. La propensió a caure esvaït davant un dolor231