la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiCal fer constar, d’altra banda, que la cortesia diplomàtica de Kühlmann era proucondicionada. El que ocorria era que no podia portar a terme, palesament, l’empresa ques’havia proposat sense la nostra ajuda. I aquesta ajuda era precisament la que li faltava.“Nosaltres som revolucionaris [li expliquí], però som també polítics realistes ipreferim que se’ns parle sincerament d’annexions sense encobrir aqueix nom, que és elvertader, davall cap pseudònim.”Per això no té res d’estrany que a Kühlmann se li caigués, a vegades, la màscaradiplomàtica per a donar brida solta a la seua fúria. Encara recorde perfectament l’entonacióamb què ens digué que Alemanya estava sincerament disposada a reprendre les relacionsamistoses amb el seu poderós veí a la frontera oriental. La paraula “poderós” la pronunciàamb un to de burla tan reptador, que tots els allí presents, fins i tot els seus propis aliats,sentiren un lleuger calfred. Hi afija hom que Czernin tenia una por pànica a què es trencarenles negociacions. Recollí el guant que se’m llençava i torní a recordar el que havia dit en elmeu primer discurs:“No és la nostra intenció, ni encara que ho fos podríem fer-ho [diguí el dia 16 degener], posar en dubte el fet que el nostre país es troba debilitat per la política que seguirenfins fa poc de temps les classes que el governaven. Però la situació d’un país i el que aquestrepresenta per al món, no es mesura només mirant l’estat en què actualment es troba el seuaparell tècnic, sinó també per totes les possibilitats que en s’hi tanquen, de la mateixa maneraque no es podria valorar avui el poder econòmic d’Alemanya atenent exclusivament a l’estaten què es troben al present les seues subsistències. Una política que vullga ésser previsora, hade remarcar les tendències de progrés, aquelles energies interiors que, una vegada despertes iposades en moviment, acabaran per imposar-se, tard o d’hora.”No havien transcorregut nou mesos, quan el dia 3 d’octubre de 1918 prenguí laparaula en una sessió del Comitè Executiu Panrus per a dir, recordant aquell repte deKühlmann en Brest-Litovsk:“Cap de nosaltres tindrà, segurament, aqueixa dosi de maldat que cal per a alegrar-seque Alemanya travesse avui per una catàstrofe tan imponent.”No cal dir que una bona part d’aquesta catàstrofe fou preparada en Brest-Litovsk perla diplomàcia alemanya, tant la militar com la civil.Quant major era la precisió amb què nosaltres formulàvem les nostres qüestions, méscreixia el predomini que anava guanyant Hoffmann, el general, sobre Kühlmann, eldiplomàtic. Ja no es molestaven, sobretot el general, a encobrir la pugna que hi havia entreells. Quan jo, contestant a un dels seus maldestres atacs, esmentí obertament el governalemany, Hoffmann m’interrompé amb un to de veu en què cremava la ira:-Jo no represente ací al govern alemany, sinó a l’Alt Comandament del meu país!Aquelles paraules sonaven amb l’estrèpit d’una vaixella en trencar-se. Dirigí la miradavers l’altra banda de la taula on estava assegut Kühlmann, amb el rostre desencaixat i mirantal sòl. En la cara de Czernin es debatien la perplexitat i un cert goig maligne. Contestí, que noem tenia per competent per a jutjar de les relacions que existiren entre el govern de l’imperialemany i el seu Alt Comandament, però que jo només portava poders per a negociar amb el266