la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEls xiquets baixaven a la cerca del fogoner i li portaven panses i d’altres llepolies. Undia ens el presentaren. El republicà, que tindria uns vint anys, posseïa ja idees, perfectamentfermes sobre la monarquia.1er de gener de 1917. Al vaixell tothom es felicita pel nou any. Les dues primeresfestes d’Any Nou, durant la guerra, les passí a França: la tercera en ple oceà. Què ens portaràl’any que comença?Diumenge, 13 de gener. Estem entrant al port de Nova York. Ens desperten a les tresdel matí. En peu. Està fosc. Fred. Fa aire. En la vora s’alça un munt de cases, humit iimponent. És el Nou Món!NOVA YORKHeus-me en Nova York, la capital fabulosament prosaica de l’automatisme capitalista,en els seus carrers hi regna la teoria estètica del cubisme i en els seus cors s’entronitza lafilosofia moral del dòlar. Nova York m’imposa com l’expressió més perfecta de l’esperitcontemporani.Sobre la meua vida circulen als Estats Units, segons sembla, llegendes a gust detothom. En Noruega, on només estiguí de pas, hi hagué algun periodista enginyós que contàque em guanyava la vida netejant abadejo; a Nova York, on romanguí dos mesos, la premsaem descobrí una sèrie d’oficis, a qual més pintoresc. Si recollís ací totes les aventures quem’atribuïren els periòdics nord-americans, estic segur que la meua biografia guanyaria molten amenitat. Però, no tinc altre remei que decebre, i ho sent molt, als meus lectors ianquis.L’única professió a què em dediquí en Nova York fou la de socialista revolucionari. Unaprofessió que, abans de declarar-se la guerra democràtica i “alliberadora”, no es consideravaals Estats Units més criminal que la d’un contrabandista d’alcohol. La meua ocupacióconsistia a escriure articles, redactar un periòdic i parlar en mítings obrers. Estava assetjat detreball i em trobava molt bé als Estats Units. Em passava llargues hores a la biblioteca,estudiant la vida econòmica del país. Les xifres de l’exportació nord-americana durant laguerra, en creixent ascens, em deixaren sorprès. Per a mi eren una revelació. Aquelles xifres,no sols auguraven la intervenció dels Estats Units en la guerra, sinó el paper decisiu que liestava reservat a aquesta nació quan finís la guerra. Sobre aquest tema escriguíimmediatament una sèrie d’articles i diguí diverses conferències. Des d’aleshores, elproblema d’“Amèrica del Nord i Europa” quedà inscrit per sempre entre les qüestions quesol·liciten el meu interès predilecte. D’aquest problema seguisc ocupant-me amb gran interèsi crec que algun dia podré dedicar-li un llibre. No hi ha cap tema que tinga més importància,per a qui s’esforce a comprendre el destí que li està reservat a la humanitat.L’endemà d’arribar a Nova York, escriguí en el Novïi Mir [El Nou Món], un periòdicrus, el següent:195