la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskisessions abarrotada de gent, demaní la paraula, al final de la sessió, per a un assumptepersonal. Heus aquí com ressenyava l’endemà les meues paraules finals i l’efecte produït perelles el periòdic de Gorki, hostil als bolxevics:“Miliukov ens acusa d’ésser agents a sou del govern alemany. Doncs bé: desd’aquesta tribuna de la democràcia revolucionària, em dirigisc a la premsa honrada de Rússia[Trotski es gira devers la taula dels periodistes], amb el prec que recullen aquestes paraulesmeues: Mentre Miliukov no retire aqueixa acusació, sobre el seu front quedarà imprèsl’estigma d’un vil calumniador!Les paraules de Trotski, dites amb gran energia i dignitat, arrencaren una ovacióclamorosa en tota la sala. Tot el congrés, sense distinció de partits, l’aplaudí sorollosamentdurant diversos minuts.”No oblide hom que el congrés estava integrat en nou desenes parts per adversarisnostres. No obstant això, aquest èxit només tingué un caràcter molt fugaç, com havien dedemostrar els successos que després es desenrotllaren. Era una espècie de paradoxa delparlamentarisme.El Rietx intentà recollir el guant l’endemà, anunciant que per una lliga patriòticaalemanya de Nova York m’havien estat lliurats deu mil dòlars per a combatre el GovernProvisional. Açò, almenys, ja era clar i concret. Heus aquí la veritat del que havia passat. Dosdies abans de partir vers a Europa, els obrers alemanys, davant els qui havia pronunciatdiverses conferències, m’organitzaren, en unió dels amics i partidaris americans, russos,letons, jueus, lituans i finlandesos, un míting de comiat, en què es féu una col·lecta per aajudar la revolució russa. La subscripció ascendí a 310 dòlars, dels quals lliuraren 100 elsobrers alemanys, per mitjà del seu president. Autoritzat pels organitzadors de l’acte, distribuíels 300 dòlars, que em foren lliurats l’endemà, entre cinc emigrants que tornaven a Rússia ique no disposaven de recursos per al viatge. Tal és la verídica història dels “deu mil dòlars”.La contí en el periòdic de Gorki, el Novaia Jizn (número de 27 de juny), posant fi al relat ambla declaració següent:“Per a posar un coeficient corrector en les fantasies de tots aqueixos cavallersmentiders, difamadors, periodistes cadets i desventurats, crec oportú dir que en cap momentde la meua vida he sabut el que era disposar de deu mil dòlars junts, ni tan sols de la desenapart d’aqueixa quantitat. Ja sé que aquesta confessió, als ulls d’un auditori de cadets, encararesultarà força més en detriment de la meua reputació que totes les insinuacions del senyorMiliukov. Però ja fa molt de temps que m’he resignat a acabar la vida sense collir la menorsimpatia ni el menor aplaudiment per part de la burgesia liberal.”Amb açò, cessà la campanya difamatòria. Amb el balanç i la seua anàlisi em semblàoportú lliurar a les premses un opuscle que aparegué amb el títol Als calumniadors. Unasetmana després, pels dies de juliol, el 23, El Govern Provisional m’empresonava davall laimputació d’estar a les ordres del kàiser i d’Alemanya. D’instruir el sumari s’encarregarendiversos juristes acreditats del tsarisme. Aquesta gent no estava acostumada a perdre molt detemps amb fets ni amb arguments. A més, els temps que travessàvem excusaven un poc defer-ho. Quan em donaren a conèixer el sumari, la indignació que em produí la vilesa d’aquellprocés resultà prou amortida per la rialla que em produí la inenarrable estupidesa amb quèestava portat.El dia 1er de setembre, fiu que s’unís al sumari aquesta declaració meua:216