la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiTinguí una satisfacció molt major el dia que recompensaren al meu trencol·lectivament amb la condecoració de la Bandera Roja.“La brigada del nostre tren [diu l’ordre del dia 4 de novembre] participà moltdignament, des del dia 17 d’octubre fins al 3 de novembre, en l’heroica campanya menadaavant pel Setè Exèrcit. Els camarades Kliger, Ivanov, Zastar, moriren al camp de batalla. Elscamarades Prede, Draudin, Purin, Txerniavzev, Kuprievitx i Tesnek foren ferits. Elscamarades Adamson, Purin i Kiselis resultaren amb ferides de poca consideració. Als altresno els cite nominalment, perquè hauria de posar ací els noms de tots. Els combatents delnostre ten no ocuparen la darrera plaça al revirament que es produí al front.”Un dia, als pocs mesos d’açò, em telefonà Lenin:-Ha llegit vostè el llibre de Kirdezov? -em digué.El nom no em sonava.-És un blanc, un dels nostres enemics, que relata l’atac de Iudenitx sobre Petrograd.Cal advertir que Lenin llegia molt més atentament que jo la premsa dels blancs. Al,dia següent tornà a preguntar-me:-L’ha llegit vostè?-No, encara no ho l’he llegit?-Si vol, jo li l’enviaré.Però segurament jo tindria també el llibre a casa. Lenin i jo rebíem les mateixesnovetats de la literatura, via Berlín.-No deixe vostè de llegir l’últim capítol: és un judici apreciatiu de l’enemic, dn què esparla també de vostè...Però no em quedà un estona lliure per a llegir-lo. No fa molt que (per una d’aqueixescurioses coincidències) aquest mateix llibre anà a parar a les meues mans en Constantinoble.Recordí l’interès que havia posat Lenin en què llegís l’últim capítol. Heus aquí el judicid’aquell enemic nostre, un dels ministres de Iudenitx, que a Lenin tant li havia interessat:“El dia 16 d’octubre arribà al capdavant de Petrograd, molt de pressa, Trotski, i laconfusió que venia regnant al quarter general dels rojos cedí el lloc a la seua fogosa energia.Unes hores abans de caure Gatxina en les nostres mans, encara intentava detenir l’avanç deles tropes blanques; però quan veié que no era possible, abandonà veloçment aquesta ciutatper a organitzar la defensa de Tsarskoie-Selo. No han rebut grans reforços, però reuneix moltde pressa als alumnes totes les escoles de guerra de Petrograd, mobilitza tots els homes de lacapital capaços de prendre les armes, empenta de nou cap avant amb metralladores (?!) elsdestacaments de l’Exèrcit Roig i assoleix amb les seues mesures enèrgiques que tots elsaccessos de Petrograd es fortifiquen i preparen per a la defensa [...] Trotski aconseguíorganitzar en Petrograd destacaments d’obrers d’arrelades conviccions comunistes i llençarlosal focus central de la lluita. Segons el testimoni de l’estat major de Iudenitx, eren aquestsobrers i no (?) els destacaments de l’Exèrcit Roig els que lluitaven com a lleons al costat delsbatallons de marins i dels alumnes de l’Escola de Guerra. Atacaven als tancs a baioneta308