la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskid’interinitat seguia vigent. Stalin continuava timonejant la nau burocràtica. La seleccióartificial de persones seguia el seu curs veloç. Com més feble se sentia el triointel·lectualment, com més em temia (i em temia, perquè volia derrocar-me), més havia deprémer els caragols del règim imperant dins del partit i de l’estat. Prou de temps després,l’any 1925, Bukharin em contestà, en una conversa privada, replicant a la crítica que jo feiadel règim que se seguia en el partit:-No hi democràcia entre nosaltres perquè tenim por de vostè.-Procuren vostès sobreposar-se a aqueixa por -li aconsellí- i veurem si aconseguimtreballar d’acord profitosament.Però aquell consell no serví de res.L’any 1923 presencià una campanya intensiva, tot i que encara pudorosa, per aestrangular i desfer el partit bolxevic. Lenin forcejava amb l’espantosa malaltia. El trioforcejava amb el partit. A l’atmosfera surava una tensió aclaparadora, que en arribar la tardorhavia de descarregar-se en una tempestat de discussions contra l’oposició. Començava lasegona etapa de la revolució: la campanya contra el “trotskisme”. En realitat, era la campanyacontra l’herència de Lenin.EL COMPLOT DELS EPÍGONSEstàvem en les primeres setmanes de l’any 1923. S’apropava el 12è Congrés delpartit. No hi havia a penes esperances que Lenin pogués participar-hi. Açò plantejava, ambcaràcter urgent, la qüestió de qui havia de pronunciar davant l’assemblea l’informe sobre lasituació política. En tractar-s’hi en la sessió del buró polític, Stalin digué: “Trotski,naturalment.” Immediatament aquesta opinió fou sostinguda per Kalinin, Rikov i Kamenev,tot i que aquest ho feia visiblement de mala gana. Jo m’hi oposí. Al partit no podia produir-libona impressió que cap de nosaltres intentés substituir Lenin. Per una vegada, no tindríemaltre remei que prescindir del discurs polític d’orientació, limitant-nos a exposar allòestrictament necessari a propòsit d’alguns punts concrets de l’ordre del dia. A més, advertíque entre nosaltres hi havien diferències en la manera d’apreciar els problemes econòmics.-Quines són aqueixes diferències? -em replicà Stalin, i Kalinin hi afegí:-En gairebé tots els assumptes, el buró polític accepta les proposicions de vostè.Zinoviev estava de vacances al Caucas. La qüestió es quedà sobre el tapet. Perdescomptat, accedí a exposar davant el congrés la situació de la indústria.Stalin, que sabia la tempestat que sobre el seu cap desencadenaria Lenin, procuravafer-me la cort per tots els mitjans. Digué i repetí que el discurs polític havia d’estar a càrrecde la persona més popular i influent del comitè central després de Lenin, que era Trotski; queel partit ho esperava així i que no se sabria explicar que no fos així. I el cas és que els seus347