la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiestrenyé les dents, traspassant les ombres amb ulls de xacal i posant-se d’acord amb el capitàmitjançant crits càlids llençats a mitja veu. En doblegar un tossal sortírem a un gran gorg. Enl’altra vora s’hi veien les llums de Kazan. Darrere de nosaltres sonava un nodrit tiroteig dalt ibaix. A la nostra dreta, en una distància que no seria de més de dos-cents passos, estava, acobert del tossal, la flotilla enemiga. Els vaixells es veien vagament apinyats. Raskolnikovdonà ordres que d’obrir el foc sobre els vaixells enemics. El cos metàl·lic del nostretorpediner es posà a cruixir i a gemegar al primer tret dels seus propis canons. Anàvemreculant, mentre aquella matriu de ferro paria, entre dolors i gemecs, les canonades. De sobte,de les ombres de la nit s’alçà una flamerada. Els nostres trets havien calat foc a una barcassacarregada de petroli. Sobre el Volga s’alçava una torxa inesperada, indesitjada, perògrandiosa. Ens posàrem a canonejar el port. Els canons es veien clarament, però nocontestaven al nostre tiroteig. Segurament que els artillers s’havien dispersat sense esperar amés. El riu està il·luminat en tota la seua extensió. No tenim ningú darrere. Estemcompletament sols. Pel que es veu, l’artilleria enemiga ha tallat el pas a les altres unitats de lanostra flotilla. Allí està el nostre torpediner, sol en aquella extensió d’aigua fortamentil·luminada com una mosca en un ample plat. D’un moment a un altre ens agafaran davall elfoc creuat del port i dels tossals de davant. La situació no podia ésser més desventurada.Damunt de desgràcies, perdérem el timó. La cadena de comandament saltà, tocadasegurament per alguna canonada. Intentàrem timonejar, amb la mà, però la cadena, entrencar-se, s’havia enrotllat al timó i aquest, avariat, no girava. Calgué aturar les màquines.Anàvem a la deriva, apropant-nos a la vora de Kazan, fins que el torpediner xocà a babordamb una barcassa mig enfonsada. De sobte, cessà el tiroteig. Estava clar com si fos de dia,però hi regnava el silenci de la nit. Ens havien agafat a la ratera. No ens explicàvem per quèno es llençaven sobre nosaltres. I és que no teníem idea de la desolació i el pànic que haviacausat el nostre atac per sorpresa. Al fi, els joves comandants del vaixell acordaren separar eltorpediner de la barcassa i, posant en marxa, primer una i després una altra, la màquina de ladreta i l’esquerra, regular d’aquesta manera el moviment d’avanç. Ho aconseguírem. La torxapetrolífera continuava cremant. Posàrem proa al tossal, sense que ningú disparés sobrenosaltres. Per fi, en girar el tossal, ens submergiren a la foscor. De la sala de màquinestragueren un mariner defallit. Els canons emplaçats al tossal no llençaren un sol tret. Eraevident que no ens vigilaven. Tal vegada no hi hauria ningú que pogués vigilar. Estàvemsalvats. Es diu molt prompte: sans i estalvis! Començaren a resplendir els focs dels cigarrets.En la vora emergien tristament les restes carbonitzades d’un dels nostres improvisatstorpediners. En els altres vaixells hi havia alguns ferit. Fins ara, no descobrírem que uncanonada de tres polzades havia traspassat la proa del nostre. Estava trencant l’alba. Teníemtots la sensació que havíem tornat a néixer.Com tampoc les ventures solen venir soles, em portaren un aviador que acabavad’aterrar amb una bona notícia. Un destacament del Segon Exèrcit, al comandament del cosacAzin, havia avançat fins prop de Kazan, apoderant-se de dos autos blindats, destruint doscanons, posant en dispersió un destacament enemic i ocupant dues aldees, situades a dotzeverstes de la capital. L’aviador tornà a remuntar el vol, equipat amb instruccions i unaproclama. Kazan estava tenallada. El nostre atac nocturn, segons els informes que aviat ensfacilitaren els espies, havia fet flaquejar la resistència dels blancs. La flotilla enemiga estavaquasi destruïda i les bateries de la vora reduïdes a silenci. La paraula “torpediners”, alVolga!! Havia causat als blancs la mateixa sensació que en Petrograd havia de causar laparaula “tancs” als joves soldats rojos. Començaren a córrer rumors que amb els bolxevicslluitaven tropes alemanyes. La gent acomodada fugí de Kazan, sense esperar a més. Els barrisobrers alçaren el cap. A la fàbrica de pólvora esclatà una sublevació. En les nostres tropescomençava a encoratjar l’esperit ofensiu.288