la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskicolpet, jo treia per la meua finestra la granera, i quan el pes que penjava a l’extrem de lacorda s’havia enrotllat al mànec, estirava la granera i lligava a la corda el quadernet. En elscasos en què el destinatari quedava lluny, hom repetia la mateixa maniobra en diversesetapes, la qual cosa dificultava, naturalment, el transport.Quan em tragueren de la presó d’Odessa, aquell voluminós quadern d’apunts,autoritzat per la signatura del vell Ussov, sotsoficial de gendarmes, s’havia convertit en unvertader centó de ciències històriques i d’idees filosòfiques. Ignore si avui es podria donar ala impremta amb la seua redacció primitiva. Al meu cap acudien a un temps massa coses,portades dels més diversos camps, èpoques i països, i tem que en aquell primer treball hajavolgut jo dir molt d’una sola vegada. No obstant això, crec que les idees fonamentals i lesargumentacions eren exactes. Llavors, ja tenia jo la sensació d’aixafar en terreny ferm, iaquesta sensació anava confirmant-se en el transcurs del treball. Donaria quelcom de bo pertrobar el voluminós quadern. M’acompanyà al desterrament, on deixí les investigacions sobrela maçoneria per a consagrar-me a l’estudi del sistema econòmic en Marx. Estant refugiat enl’estranger després de la meua fugida, Alexandra Lvovna me’l remeté per conducte dels meuspares, que em visitaren a París l’any de 1903. El quadern es quedà en Ginebra amb el meumodest arxiu d’emigrat, en traslladar-me clandestinament a Rússia, i passà a formar part del’arxiu d’Iskra, on prematurament perí. Després de la meua segona fugida de Sibèria, estantnovament a l’estranger, intentí descobrir el parador d’aquells apunts. El més probable és quela senyora suïssa a qui donàrem en dipòsit els papers emprés el meu quadern com acombustible o li donés un altre destí. No puc menys de retreure ací la conducta d’aquellahonorable patrona.Haver-me vist obligat a fer aquells estudis sobre la maçoneria a la presó i sensedisposar, doncs, més que d’uns quants llibres, em fou molt profitós. Fins aleshores, no haviatingut ocasió de consultar les obres fonamentals del marxisme. Els treballs de Labriola erenescrits filosòfics de caràcter polèmic. Exigien coneixements que jo no tenia, i em veia obligata suplir-los per mitjà de conjectures. De les investigacions de Labriola sortí amb una multitudd’hipòtesis en el cap. Els estudis sobre la maçoneria em donaren ocasió per a contrastar irevisar les meues idees. No havia descobert res de nou. Totes les argumentacionsmetodològiques a què arribí, feia llarg temps que estaven descobertes i aplicades. Però el casera que jo havia arribat a trobar-les pel meu compte (fins cert punt) i temptejant en l’ombra.Em figure que açò tingué una certa importància per al desenvolupament posterior del meuesperit. Més tard, trobí en Marx, en Engels, en Plekhanov, en Mehring, confirmació del que ala presó cregués idees meues pròpies i a les que llavors no havia pogut contrastar ni donarfonamentació. La forma primera en què assimilí el materialisme històric no fou dogmàtica.En un principi, la dialèctica no se’m revelà en fórmules abstractes, sinó com ressort viu latenten el procés històric, on el descobria per poc que m’esforcés en estudiar-lo.Entre tant, Rússia començava a aixecar-se. Ací sí que la dialèctica històrica laboravaseriosament, d’una manera pràctica i en gran escala. El moviment estudiantil descarregava laseua tensió en constants manifestacions. El fuet dels cosacs queia sobre les esquenes delsestudiants. Els liberals s’indignaven que s’ofengués així els seus fills. La socialdemocràcias’enfortia, en fondre’s cada vegada més íntimament amb el moviment obrer. La revoluciódeixà d’ésser ocupació reservada als cercles intel·lectuals. Creixia el nombre d’obrersempresonats. A les presons, tot i estar abarrotades, s’hi respirava millor. A finals del segonany d’empresonament ens fou comunicada la sentència recaiguda en el nostre procés: elsquatre principals acusats érem condemnats a quatre anys de desterrament a Sibèria. Peròhaguérem de passar un altre mig any a la presó de dipòsit de Moscou. Fou un període de95