la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskimeus estudis sobre la història social de Rússia donaren com a fruit l’assaig titulat Resultats iperspectives, que procurava fonamentar, d’una manera més o menys perfecta per a aquellaèpoca, la teoria de la revolució permanent.Una vegada instal·lats a la presó preventiva, tingueren accés a les nostres cel·les elsadvocats. La primera Duma vingué a agitar un poc la vida política. En els periòdicscomençaven a alçar-se de nou veus atrevides. Revifaven les editorials marxistes. Hom podiareprendre el combat ploma a la mà. Em passava els dies omplint quartilles, que després elsadvocats s’encarregaven de treure a les seues carteres, entre els folis dels sumaris. D’aquellaèpoca procedeix l’opuscle titulat Pere Struve en la política. I amb tal ardor em lliurí a aquesttreball, que haver de sortir als passejos reglamentaris se’m feia un suplici. Dirigit contra elliberalisme, aquest opuscle volia ésser, en el fons, una defensa del soviet de Petrograd, del’aixecament armat de Moscou i de la política revolucionària en general, contra les crítiquesde l’oportunisme. La premsa bolxevic no ocultà les seues simpaties envers el meu treball. Elsperiòdics menxevics romangueren impassibles. Al cap de poques setmanes, l’opusclecirculava en milers i milers d’exemplars.En el seu llibre En l’Aurora de la Revolució, D. Svertxkov, que estava pres amb mi,descriu aquell període de presó en els termes següents:“L. D. Trotski escrigué d’una tirada el seu llibre Rússia i la revolució, que anavadonant a imprimir per parts i en el qual formula clarament per primera vegada la idea que larevolució començada a Rússia no arribaria al seu acabament fins que no s’implantés el règimsocialista. Aquesta teoria de la “revolució permanent”, nom que fou adoptat per tald’expressar aquesta idea, no trobava aleshores gairebé cap partidari. No obstant això, Trotskies mantenia fermament en el seu punt de vista, i ja aleshores veia en la situació econòmica detots els estats del món els indicis de descomposició de l’economia capitalista burgesa i laproximitat relativa de la revolució socialista...”Svertxkov continua així:“La cel·la de Trotski no trigà a esdevenir una espècie de biblioteca. Pot dir-se, senseexageració, que a penes hi havia llibre nou d’importància que no li portaren; Trotski espassava lliurat a la lectura i a l’escriptura el dia sencer, del matí a la nit. Ací [solia dir-nos],s’està meravellosament; s’hi llegeix, s’hi treballa i sap hom ben bé que no vindrà ningú aarrestar-lo... No em negaran vostès que açò, en la Rússia tsarista, és quelcom extraordinari!...”Per tal de distraure’m, em dedicava a llegir els clàssics de la literatura europea. Estèsal jaç, devorava les seues obres amb aqueix sentiment físic de voluptuositat amb què elsgourmets paladegen un glop de bon vi o fan xuplades a un bon cigar. Eren les hores mésbelles del dia. Tots els meus treballs d’aquella època serven, en forma de citacions i lemes,empremtes del meu comerç amb els clàssics. Fou llavors quan llegí per primera vegada, en laseua llengua original, als grans senyors de la literatura francesa. L’art de contar és un artfrancès per excel·lència. I encara que conec bé l’idioma alemany i segurament el dominemillor que el francès, principalment en allò tocant la terminologia científica, l’amenaliteratura francesa se’m fa de lectura més fàcil que no l’alemanya. Mai ha decaigut el meuamor envers la novel·la francesa, i fins i tot en el més àlgid de la guerra civil, quan creuava elterritori rus en el meu vagó del tren de guerra, sabia trobar una hora lliure per a dedicar-la ales novetats literàries d’aquell país.139