la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiDISSENSIONS SOBRE L’ESTRATÈGIA DE GUERRANo es tracta de relatar en aquestes pàgines la història de l’Exèrcit Roig, ni la de lesseues accions de guerra. Aquests dos temes, que ja es troben inseparablement units a lahistòria de la revolució i que surten dels límits traçats a una autobiografia, seran matèria d’unaltre llibre. Però no puc passar per alt ací les divergències de criteri que sorgiren sobre lapolítica estratègica, en el transcurs de la guerra civil. De la marxa de les operacions guerreresdepenia la sort de la revolució. El comitè central del partit no tenia més remei que interessarse,cada vegada més de ple, pels assumptes de la guerra, que li plantejaven qüestions decaràcter estratègic. Els llocs més importants del comandament estaven ocupats perespecialistes militars formats en l’antic règim, que no tenien la comprensió necessària per alsaspectes socials i polítics de la qüestió. Al seu torn, els polítics revolucionaris més experts,que eren els que integraven el comitè central del partit, no posseïen coneixements militars.Per consegüent, els plans estratègics de gran escala eren, generalment, fruit d’unacol·laboració entre els dos grups, i açò donava origen, com en semblants casos sol succeir, adisparitats de criteri i disputes.En quatre casos principals sorgiren diferències importants sobre els assumptesestratègics de què havia d’ocupar-se el comitè central; és a dir, que els principals conflictesforen tants com fronts de guerra importants existien. Em limitaré a informar breumentd’aquests conflictes perquè el lector s’informe d’allò més substancial en allò tocant elsproblemes que plantejava la direcció de la guerra, i per a sortir a l’encontre, incidentalment,de les invencions que més tard es propalaran sobre aquest assumpte contra mi.El primer conflicte greu que es plantejà al si del comitè central sorgí a l’estiu de 1919,provocat per la situació del front oriental. El general en cap d’aquest front continuava essentVazetis, de qui parlí en el capítol dedicat a Sviask. Jo m’esforçava per afermar Vazetis en laconfiança en si mateix, en els seus drets i en la seua autoritat, confiança sense la qual no espot exercir cap alt comandament. Vazetis tenia l’opinió que, després d’assolir els primerstriomfs considerables sobre Koltxak, no havíem d’avançar massa cap a orient, més enllà delsUrals. El seu pla era que el front oriental es mantingués, durant l’hivern, pegat a lesmuntanyes. Açò permetria retirar-hi unes quantes divisions i enviar-les al sud, on Denikinestava essent un perill cada vegada més greu. Jo fiu meu aquest pla. Però els nostres projectestrobaren una obstinada resistència per part de l’encarregat del comandament del frontoriental, Kamenev, antic comandant del quarter general, i dels membres del Consell deGuerra Smilga i Latxevitx, els dos vells bolxevics. Aquests entenien que Koltxak estava tantrencat, que per a continuar la seua persecució no calia disposar de moltes forces, que elprincipal era no deixar-li respir, perquè així podríem donar-li temps a refer-se, i potser ensveuríem obligats a reprendre les operacions del front oriental a la primavera. Com es veu, totel problema raïa a saber apreciar encertadament la situació de l’exèrcit de Koltxak i delterritori que quedava a la seua reraguarda. Jo entenia, ja aleshores, que el front sud era el mésimportant i el que més perillava. Els fets confirmarien plenament aquesta opinió. Quant al’apreciació de l’exèrcit de Koltxak, tenia raó el comandament del front oriental. El comitècentral resolgué contra l’alt comandament i, per consegüent, contra mi, que recolzava el plade Vazetis, deixant-se guiar per a això de la consideració que aquella equació estratègicatancava diverses incògnites, entre les quals es comptava, com a factor força important,l’autoritat, massa nova encara, de l’encarregat de l’alt comandament. La resolució del comitècentral resultà ésser encertada. El front oriental cedí al sud una part de les seues forces, sensedeixar d’avançar victoriosament sobre Sibèria, estalonant Koltxak. Aquest conflictedeterminà un canvi en el comandament. Vazetis fou substituït per Kamenev.320