la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiestepes, encara ermes, de la província de Kherson. El coronel alçà en l’estepa un casinyot defang ensostrat de palla i una granja igualment primitiva. Però no assoli de tirar endavantl’explotació. La seua família, en morir ell, se’n tornà a Poltava. Mon pare els comprà unes100 desiatines, prenent, a més a més, en arrendament sobre unes 200. Encara em recordeperfectament de la coronela, una vella seca, que solia presentar-se en la nostra casa una odues vegades a l’any a cobrar la renda i a veure com marxaven les coses. Calia enviar-li el“cotxe” a cercar-la a l’estació i posar-li una cadira perquè pogués descendir-hi méscòmodament. Era un carro al que li havien posat molls habilitant-lo per a “cotxe”, perquè finsmolt més tard no tinguérem faetó i un bon tir de cavalls. A la coronela li posaven caldo degallina i freses blanes. La vella sortia a passejar a l’hort amb la meua germana, i encara emsembla veure arrapar amb les seues ungles seques la resina quallada als troncs dels arbres imenjar-se-la, perquè assegurava que era una deliciosa llepolia.Gradualment s’anava dilatant en la nostra possessió la superfície de terra cultivable iel nombre de cobles i caps de bestiar. Mon pare intentà aclimatar a la finca les merines, peròl’assaig no reeixí. En canvi, teníem una porcada gran de porcs, que es movien a gust pelcorral, barrigant-ho tot i acabant amb l’hort. L’explotació es portava gelosament, però al’antiga. Ningú s’hi preocupava d’esbrinar més que a ull i per tempteig quines branquesrendien beneficis i quines pèrdues. Pel mateix, es feia també impossible totalment de taxar lahisenda. Tota la nostra fortuna estava a la terra, en les espigues, en el blat; i aquest,amuntonat en les paneres o camí del port. Moltes vegades, mon pare se’n recordava de sobtea l’hora del te o del sopar, i deia:-Apunta que avui s’han rebut 1.300 rubles del comissionista, 660 s’han enviat a lacoronela i 400 li’ls he donat a Dembovski. I apunta, a més, que li doní cent rubles a FeodosiaAntonovna la primavera passada, quan estiguí en Ielisavetgrad.Aqueix era, si fa o no fa, el mètode de comptabilitat que s’hi portava. I, malgrat tot,mon pare anava tirant endavant, lentament i porfidiosament.Vivíem en el mateix casot de fang que havia construït el nostre antecessor. Estavacobert de palla, i sota del ràfec albergava innumerables nius de teuladins. Per fora, les paretsestaven totes clivellades i eren niu de colobres. No ens cansàvem de tirar en els badalls aiguabullint del samovar. Quan plovia fort, l’aigua es colava pel sostre, que era molt baix, sobretoten el portal. Per a recollir-la, posaven al sòl gibrells i palanganes. Les habitacions erenpetites, els vidres de les finestres tèrbols, els sòls dels dos dormitoris i de l’habitació delsxiquets, de fang, on niuaven a gust les puces. El menjador estava entarimat i totes lessetmanes fregaven el sòl amb arena. El de l’habitació principal de la casa, que mesurava vuitpassos de llarg i al que donaven el pompós nom de “saló”, estava encerat. En aquesta sala eraon s’allotjava, quan venia, la coronela. En el jardinet que hi havia davant la casa s’alineavenunes quantes acàcies grogues i rosers blancs i rojos, i a l’estiu grans mates de “favesd’Espanya”. El pati o corral no estava tancat amb palissada. En un pavelló gran de fang,ensostrat amb teula i construït ja per mon pare, s’hi albergaven el taller, la cuina per alpersonal i l’habitació de la servitud. A continuació estava el graner “petit”, de fusta, i desprésvenia el graner “gran” i de seguida el “nou”, tots amb sostrada de canya. Perquè no hi poguéspenetrar l’aigua i el blat no es podrís, els graners estaven aixecats sobre pedres. En la canículai en l’època dels gels s’hi recollien, entre el sòl i les taules, els gossos, els porcs i les aus. Lesgallines cercaven, per a posar, els racons més pudorosos. Moltes vegades, havia d’anar jo,arrossegant-me per entre les pedres, a treure els ous del niu, perquè el cos d’un adult nohauria pogut esmunyir-s’hi. Sobre la sostrada del graner gran venien a niuar, tots els anys, les14