12.07.2015 Views

la meua autobiografia

la meua autobiografia

la meua autobiografia

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

La <strong>meua</strong> vidaLev Trotskiestepes, encara ermes, de <strong>la</strong> província de Kherson. El coronel alçà en l’estepa un casinyot defang ensostrat de pal<strong>la</strong> i una granja igualment primitiva. Però no assoli de tirar endavantl’explotació. La seua família, en morir ell, se’n tornà a Poltava. Mon pare els comprà unes100 desiatines, prenent, a més a més, en arrendament sobre unes 200. Encara em recordeperfectament de <strong>la</strong> corone<strong>la</strong>, una vel<strong>la</strong> seca, que solia presentar-se en <strong>la</strong> nostra casa una odues vegades a l’any a cobrar <strong>la</strong> renda i a veure com marxaven les coses. Calia enviar-li el“cotxe” a cercar-<strong>la</strong> a l’estació i posar-li una cadira perquè pogués descendir-hi méscòmodament. Era un carro al que li havien posat molls habilitant-lo per a “cotxe”, perquè finsmolt més tard no tinguérem faetó i un bon tir de cavalls. A <strong>la</strong> corone<strong>la</strong> li posaven caldo degallina i freses b<strong>la</strong>nes. La vel<strong>la</strong> sortia a passejar a l’hort amb <strong>la</strong> <strong>meua</strong> germana, i encara emsemb<strong>la</strong> veure arrapar amb les seues ungles seques <strong>la</strong> resina qual<strong>la</strong>da als troncs dels arbres imenjar-se-<strong>la</strong>, perquè assegurava que era una deliciosa llepolia.Gradualment s’anava di<strong>la</strong>tant en <strong>la</strong> nostra possessió <strong>la</strong> superfície de terra cultivable iel nombre de cobles i caps de bestiar. Mon pare intentà aclimatar a <strong>la</strong> finca les merines, peròl’assaig no reeixí. En canvi, teníem una porcada gran de porcs, que es movien a gust pelcorral, barrigant-ho tot i acabant amb l’hort. L’explotació es portava gelosament, però al’antiga. Ningú s’hi preocupava d’esbrinar més que a ull i per tempteig quines branquesrendien beneficis i quines pèrdues. Pel mateix, es feia també impossible totalment de taxar <strong>la</strong>hisenda. Tota <strong>la</strong> nostra fortuna estava a <strong>la</strong> terra, en les espigues, en el b<strong>la</strong>t; i aquest,amuntonat en les paneres o camí del port. Moltes vegades, mon pare se’n recordava de sobtea l’hora del te o del sopar, i deia:-Apunta que avui s’han rebut 1.300 rubles del comissionista, 660 s’han enviat a <strong>la</strong>corone<strong>la</strong> i 400 li’ls he donat a Dembovski. I apunta, a més, que li doní cent rubles a FeodosiaAntonovna <strong>la</strong> primavera passada, quan estiguí en Ielisavetgrad.Aqueix era, si fa o no fa, el mètode de comptabilitat que s’hi portava. I, malgrat tot,mon pare anava tirant endavant, lentament i porfidiosament.Vivíem en el mateix casot de fang que havia construït el nostre antecessor. Estavacobert de pal<strong>la</strong>, i sota del ràfec albergava innumerables nius de teu<strong>la</strong>dins. Per fora, les paretsestaven totes clivel<strong>la</strong>des i eren niu de colobres. No ens cansàvem de tirar en els badalls aiguabullint del samovar. Quan plovia fort, l’aigua es co<strong>la</strong>va pel sostre, que era molt baix, sobretoten el portal. Per a recollir-<strong>la</strong>, posaven al sòl gibrells i pa<strong>la</strong>nganes. Les habitacions erenpetites, els vidres de les finestres tèrbols, els sòls dels dos dormitoris i de l’habitació delsxiquets, de fang, on niuaven a gust les puces. El menjador estava entarimat i totes lessetmanes fregaven el sòl amb arena. El de l’habitació principal de <strong>la</strong> casa, que mesurava vuitpassos de l<strong>la</strong>rg i al que donaven el pompós nom de “saló”, estava encerat. En aquesta sa<strong>la</strong> eraon s’allotjava, quan venia, <strong>la</strong> corone<strong>la</strong>. En el jardinet que hi havia davant <strong>la</strong> casa s’alineavenunes quantes acàcies grogues i rosers b<strong>la</strong>ncs i rojos, i a l’estiu grans mates de “favesd’Espanya”. El pati o corral no estava tancat amb palissada. En un pavelló gran de fang,ensostrat amb teu<strong>la</strong> i construït ja per mon pare, s’hi albergaven el taller, <strong>la</strong> cuina per alpersonal i l’habitació de <strong>la</strong> servitud. A continuació estava el graner “petit”, de fusta, i desprésvenia el graner “gran” i de seguida el “nou”, tots amb sostrada de canya. Perquè no hi poguéspenetrar l’aigua i el b<strong>la</strong>t no es podrís, els graners estaven aixecats sobre pedres. En <strong>la</strong> canícu<strong>la</strong>i en l’època dels gels s’hi recollien, entre el sòl i les taules, els gossos, els porcs i les aus. Lesgallines cercaven, per a posar, els racons més pudorosos. Moltes vegades, havia d’anar jo,arrossegant-me per entre les pedres, a treure els ous del niu, perquè el cos d’un adult nohauria pogut esmunyir-s’hi. Sobre <strong>la</strong> sostrada del graner gran venien a niuar, tots els anys, les14

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!