la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEns miràrem. L’estat d’ànim que hi regnava era d’una gran depressió, perquè cap denosaltres entenia de transports, ni coneixia la tècnica a què responien aquells càlculs tanpessimistes.dents.-No obstant això, veurem si fem un miracle -digué Lenin secament i carrisquejant lesDurant els mesos següents, la situació no féu més que empitjorar. Encara que hi haviacauses més que sobrades per a açò, és molt probable que certs enginyers s’esforçaren tot elpossible per a veure d’adaptar la situació real dels nostres transports al gràfic de Lomonosov.Passí els mesos d’hivern de 1919 al 1920 as Urals, dirigint els treballs econòmics.Estant allí, Lenin em demanà per telègraf que em fes càrrec de la direcció dels transports iveiés la manera d’alçar-los, mitjançant mesures extraordinàries. El telegrama em sorprenguéen ruta, i contestí afirmativament.Torní dels Urals equipat amb importants provisions d’experiència econòmica, quetotes elles menaven a una conclusió: calia anar pensant en abandonar el comunisme deguerra. Aquells treballs pràctics em revelaren amb tota claredat que els mètodes delcomunisme de guerra, tal com ens foren imposats per la situació del país durant la guerracivil, estaven esgotats, i que per a alçar l’economia del nostre poble no hi havia altre remei,costés el que costés, que tornar a introduir l’element de l’interès personal, restablint fins a uncert punt el mercat interior. Inspirant-me en aquesta necessitat, presentí al comitè central unprojecte de supressió del règim de taxes, que havia d’ésser substituït per un sistemad’impostos sobre els cereals, introduint, en relació amb açò, l’intercanvi de mercaderies.“...La política actual en matèria de requisicions anivelladores d’acord amb la normadel que és necessari per a subsistir, en allò tocant a les fiances mútues en els lliuramentsforçosos i a la distribució també anivelladora dels productes industrials, porta a la ruïna328