la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskipodia fixar-se a satisfacció, com ho feia segurament que no sense un cert interès, en la nostracamarada Bizenko, la que assassinà el general Sakharov. Els alemanys s’entremesclaven ambels nostres, aspirant, sens dubte, a pescar “amistosament” allò que desitjaven treure denosaltres. De la primera delegació russa en formava part un obrer, un camperol i un soldat.Però aquestes eren figures secundàries que no estaven a l’altura de tals intrigues. Alcamperol, que era un home vell, solien alegrar-lo un poc amb alcohol a l’hora del menjar.L’estat major del general Hoffmann editava en rus un periòdic destinat als presoners,amb el títol del Russki Vestnik [El Missatger rus], que en la primera època només sabia parlardels bolxevics amb una simpatia entendridora. “Els nostres lectors [els contava el generalHoffmann als presoners russos] ens pregunten: qui és Trotski?” I es posava a relatar-losentusiasmat les meues campanyes contra el tsarisme i el meu llibre Rússia en la revolució,publicat en alemany. “Tots els revolucionaris del món s’entusiasmaren en saber que haviaassolit fugir.” I més endavant: “Quan ja havien derrocat el tsarisme, els amics secrets delrègim tsarista tornaren a ficar a Trotski a la presó, poc després de tornar del seu llargdesterrament.” Com es veu, no hi havia en el món revolucionaris més ardorosos que elpríncep Leopold de Baviera i el general Hoffmann de Prússia. Però aquest, idil·li havia dedurar poc. En la sessió del dia 7 de febrer, que no presentava ni el més remot semblat ambcap idil·li, jo fiu l’observació, tendint un poc la mirada al passat: “Estem disposats a lamentarles amabilitats prematures que tant la premsa oficial alemanya com l’austrohongaresa, hantingut amb nosaltres i que no eren absolutament necessàries per a assegurar la bona marxa deles negociacions de pau.”Tampoc en aquest punt la socialdemocràcia no era altra cosa que una ombra delsgoverns dels Hohenzoller i els Habsburg. Al principi, Scheidemann, Ebert i consorts,intentaren posar-nos la mà al muscle amb gest de protecció. La Gaseta Obrera de Vienaescrivia, molt patèticament, el dia 15 de febrer, que el “duel” entaulat entre Trotski iBuchanan era un símbol de la gran batalla dels nostres temps: “La batalla del proletariatcontra el capital.” És curiós que en aquells dies en què Kühlmann i Czernin s’esforçaven enestrangular la revolució russa, els austromarxistes només tingueren ulls per a veure el “duel”entaulat entre Trotski i... Buchanan. Encara és avui el dia en què no pot hom girar la vistasobre aqueixa hipocresia sense sentir fàstic. “Trotski [escrivien els marxistes habsburgians] esl’ambaixador del desig de pau de la classe obrera russa, que aspira a trencar les dauradescadenes de ferro que ha forjat per a ella el capital anglès.” En canvi, els cabdills de lasocialdemocràcia se sotmetien de bon grat a la cadena del capital germanicoaustríac iajudaven els seus governs en les seues temptatives per a tirar-la a la força sobre la revoluciórussa. Quan Lenin o jo, durant aquells moments difícils de Brest-Litovsk, li posàvem els ullsdamunt al Vorwärts de Berlín, o La Gaseta Obrera de Viena, ens passàvem l’un a l’altre ensilenci el periòdic, amb els passatges ratllats al llapis, ens dirigíem una mirada ràpida, iapartàvem la vista amb un sentiment indescriptible de vergonya envers aquests cavallers queencara ahir havien estat camarades nostres en la Internacional. Qui haja passat amb laconsciència clara per aquest període hagué de comprendre per sempre que lasocialdemocràcia, qualssevulla que puguen ésser en el futur les oscil·lacions de la conjunturapolítica, està històricament morta. Per a posar fi a aquesta desagradable mascarada, sortí a lapalestra dels nostres periòdics preguntant si l’Estat Major alemany no creia oportú tambérelatar als seus soldats quelcom sobre Carles Liebknecht i Rosa Luxemburg. A més,llançàrem una proclama sobre aquest tema dirigida als soldats alemanys. El Missatger, delgeneral Hoffmann, perdé la parla. La primera cosa que féu el general, en presentar-me jo enBrest-Litovsk, fou protestar contra la campanya de propaganda que fèiem entre les tropesalemanyes. Jo defugí tota conversa sobre aquest tema i invití el general a què ell continués la258