la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiobrers polonesos. La lluita entaulada a Rússia, dins del partit, prengué, l’any 1926, caràcterscada vegada més aguts. A la tardor, l’oposició patí un palesa desfeta en totes les cèl·lules iorganitzacions. La burocràcia la baté durament en retirada. A la campanya intel·lectual veniaa substituir la mecànica administrativa: ordre telefònica d’enviar la burocràcia del partit a lesreunions de les cèl·lules obreres, concentració dels automòbils dels buròcrates davant delslocals en què les reunions se celebren, xiulits de les sirenes, xiulades i protestes clamoroses,magníficament organitzades en quant apareixia a la tribuna algun representant de l’oposició.La fracció governant s’imposava pel terror, mitjançant la seua mecànica de poder, a forçad’amenaces i represàlies. Abans que la massa del partit hagués tingut temps a esbrinar,comprendre o dir quelcom, se l’atemoria amb la perspectiva d’una escissió o d’una catàstrofe.L’oposició no tingué altre remei que emprendre la retirada. El dia 16 d’octubre signàrem unadeclaració en la qual, després de dir que teníem per certes les nostres opinions, i que ensreservàvem el dret a lluitar per a imposar-les dins dels quadres del partit, ens comprometíema abstenir-nos de tots els actes que pogueren comportar el perill d’una escissió. Aquelladeclaració no estava destinada a la burocràcia, sinó a les masses del partit. Hi donàvemexpressió a la nostra voluntat de continuar dins del partit i seguir servint-lo. Els stalinistesviolaren el pacte l’endemà de signat, però a nosaltres ens serví per a guanyar temps. L’hivernde 1926 a 1927 fou un alto en la campanya, que ens permeté aprofundir teòricament en unasèrie de qüestions.Al començament de l’any 1927, Zinoviev estava ja disposat a capitular, si no d’uncolp sí en diverses etapes. Però sobrevingueren els esdeveniments catastròfics de Xina, enquè el crim comès per la política d’Stalin era tan evident, que la capitulació de Zinoviev i dequants el seguien s’hagué de suspendre per algun temps.L’orientació que imprimiren els epígons al moviment xinès venia a aixafar totes lestradicions del bolxevisme. El partit comunista xinès es veié obligat, contra la seua voluntat, aformar a les files burgeses del Kuomintang i a sotmetre’s a la seua disciplina militar. Li fouprohibida la creació de soviets. S’aconsellà als comunistes que contingueren la revoluciócamperola i no armaren els obrers sense el permís de la burgesia. Molt de temps abans queChiang Kai-shek metrallés els obrers de Xangai i posés el poder en mans d’una colla militar,nosaltres havíem advertit que el camí que se seguia no podia menar a un altre desenllaç. Jom’havia cansat de demanar, des de 1925, que els comunistes sortiren del Kuomintang. Lapolítica d’Stalin i de Bukharin no sols preparà i facilità la repressió de la revolució xinesa,sinó que posà a la política contrarevolucionària de Chiang Kai-shek, mitjançant una sèrie derepresàlies, fora de perill de les nostres crítiques. Encara al mes d’abril de 1927, en unaassemblea del partit celebrada al Saló de les Columnes, Stalin s’atreví a defensar la políticade coalició amb aquell subjecte i a demanar que se li obrís un crèdit de confiança. Cinc o sisdies després, Chiang Kai-shek ofegava en sang els obrers de Xangai i el partit comunista.Pel partit travessà una onada d’indignació. L’oposició tornava a aixecar el cap. Faltanta totes les normes d’una conspiració (perquè, en els temps que corrien, havíem de conspirarper a poder defensar a Moscou els obrers de Xangai contra les ires de Chiang Kai-shek), lagent de l’oposició venia a dotzenes a veure’m al local en què estava instal·lat el comitècentral de concessions. Hi havia molts camarades joves que creien que aquella desfeta tanevident de la política d’Stalin no tenia altre remei que portar al triomf a l’oposició. Als diesque seguiren al colp d’estat de Chiang Kai-shek haguí de tirar molts pitxers d’aigua freda pelsfebrils caps dels meus amics joves i d’alguns que ja no ho eren. Fiu tota mena d’esforços perdemostrar-los que l’oposició no podia incorporar-se sobre la derrota de la revolució xinesa,que la confirmació dels nostres pronòstics ens valdria, potser, mil, cinc mil, deu mil afiliats375