12.07.2015 Views

la meua autobiografia

la meua autobiografia

la meua autobiografia

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

La <strong>meua</strong> vidaLev Trotskiobrers polonesos. La lluita entau<strong>la</strong>da a Rússia, dins del partit, prengué, l’any 1926, caràcterscada vegada més aguts. A <strong>la</strong> tardor, l’oposició patí un palesa desfeta en totes les cèl·lules iorganitzacions. La burocràcia <strong>la</strong> baté durament en retirada. A <strong>la</strong> campanya intel·lectual veniaa substituir <strong>la</strong> mecànica administrativa: ordre telefònica d’enviar <strong>la</strong> burocràcia del partit a lesreunions de les cèl·lules obreres, concentració dels automòbils dels buròcrates davant delslocals en què les reunions se celebren, xiulits de les sirenes, xiu<strong>la</strong>des i protestes c<strong>la</strong>moroses,magníficament organitzades en quant apareixia a <strong>la</strong> tribuna algun representant de l’oposició.La fracció governant s’imposava pel terror, mitjançant <strong>la</strong> seua mecànica de poder, a forçad’amenaces i represàlies. Abans que <strong>la</strong> massa del partit hagués tingut temps a esbrinar,comprendre o dir quelcom, se l’atemoria amb <strong>la</strong> perspectiva d’una escissió o d’una catàstrofe.L’oposició no tingué altre remei que emprendre <strong>la</strong> retirada. El dia 16 d’octubre signàrem unadec<strong>la</strong>ració en <strong>la</strong> qual, després de dir que teníem per certes les nostres opinions, i que ensreservàvem el dret a lluitar per a imposar-les dins dels quadres del partit, ens comprometíema abstenir-nos de tots els actes que pogueren comportar el perill d’una escissió. Aquel<strong>la</strong>dec<strong>la</strong>ració no estava destinada a <strong>la</strong> burocràcia, sinó a les masses del partit. Hi donàvemexpressió a <strong>la</strong> nostra voluntat de continuar dins del partit i seguir servint-lo. Els stalinistesvio<strong>la</strong>ren el pacte l’endemà de signat, però a nosaltres ens serví per a guanyar temps. L’hivernde 1926 a 1927 fou un alto en <strong>la</strong> campanya, que ens permeté aprofundir teòricament en unasèrie de qüestions.Al començament de l’any 1927, Zinoviev estava ja disposat a capitu<strong>la</strong>r, si no d’uncolp sí en diverses etapes. Però sobrevingueren els esdeveniments catastròfics de Xina, enquè el crim comès per <strong>la</strong> política d’Stalin era tan evident, que <strong>la</strong> capitu<strong>la</strong>ció de Zinoviev i dequants el seguien s’hagué de suspendre per algun temps.L’orientació que imprimiren els epígons al moviment xinès venia a aixafar totes lestradicions del bolxevisme. El partit comunista xinès es veié obligat, contra <strong>la</strong> seua voluntat, aformar a les files burgeses del Kuomintang i a sotmetre’s a <strong>la</strong> seua disciplina militar. Li fouprohibida <strong>la</strong> creació de soviets. S’aconsellà als comunistes que contingueren <strong>la</strong> revoluciócampero<strong>la</strong> i no armaren els obrers sense el permís de <strong>la</strong> burgesia. Molt de temps abans queChiang Kai-shek metrallés els obrers de Xangai i posés el poder en mans d’una col<strong>la</strong> militar,nosaltres havíem advertit que el camí que se seguia no podia menar a un altre desenl<strong>la</strong>ç. Jom’havia cansat de demanar, des de 1925, que els comunistes sortiren del Kuomintang. Lapolítica d’Stalin i de Bukharin no sols preparà i facilità <strong>la</strong> repressió de <strong>la</strong> revolució xinesa,sinó que posà a <strong>la</strong> política contrarevolucionària de Chiang Kai-shek, mitjançant una sèrie derepresàlies, fora de perill de les nostres crítiques. Encara al mes d’abril de 1927, en unaassemblea del partit celebrada al Saló de les Columnes, Stalin s’atreví a defensar <strong>la</strong> políticade coalició amb aquell subjecte i a demanar que se li obrís un crèdit de confiança. Cinc o sisdies després, Chiang Kai-shek ofegava en sang els obrers de Xangai i el partit comunista.Pel partit travessà una onada d’indignació. L’oposició tornava a aixecar el cap. Faltanta totes les normes d’una conspiració (perquè, en els temps que corrien, havíem de conspirarper a poder defensar a Moscou els obrers de Xangai contra les ires de Chiang Kai-shek), <strong>la</strong>gent de l’oposició venia a dotzenes a veure’m al local en què estava instal·<strong>la</strong>t el comitècentral de concessions. Hi havia molts camarades joves que creien que aquel<strong>la</strong> desfeta tanevident de <strong>la</strong> política d’Stalin no tenia altre remei que portar al triomf a l’oposició. Als diesque seguiren al colp d’estat de Chiang Kai-shek haguí de tirar molts pitxers d’aigua freda pelsfebrils caps dels meus amics joves i d’alguns que ja no ho eren. Fiu tota mena d’esforços perdemostrar-los que l’oposició no podia incorporar-se sobre <strong>la</strong> derrota de <strong>la</strong> revolució xinesa,que <strong>la</strong> confirmació dels nostres pronòstics ens valdria, potser, mil, cinc mil, deu mil afiliats375

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!