la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiCom els combats es produïen en un ambient acaloradíssim i d’una excitació desesperada, eldia 24 d’octubre advertí, en una ordre a les tropes:“Ai del soldat indigne que aixeque l’arma contra un presoner o un trànsfugadesarmat!”Ara, atacàvem nosaltres. Ni els estonians ni els finlandesos pensaven ja a intervenir.Els blancs, derrotats en tota la línia, es bateren durant catorze dies en retirada, totalmentdesfets, sobre la frontera d’Estònia. El govern d’aquest país procedí al desarmament de lestropes replegades. Als manadors de Londres i de París se’ls esborrà del record aquells soldatsque guerrejaven per encàrrec seu. I el que encara ahir era “l’exèrcit occidental del nord” alservei de l’Entente, peria de fam i de fred. Als barracons del llatzeret jeien catorze mil soldatsde Iudenitx malalts de tifus. Així acabà la famosa “setmana mundial de la febre dePetrograd”.Els capitostos blancs es queixaren, més tard, amargament, de l’almirall anglès Coven,que, faltant a la seua promesa, no els havia prestat, segons ells, el necessari auxili des de lescostes del Golf de Finlàndia. Aquestes queixes eren, almenys, exagerades. En un combatnocturn enfonsaren tres dels nostres torpediners, arrossegant amb ells al fons del mar 550marins joves. Per descomptat, aquesta partida cal posar-la en el compte de l’almirall britànic.L’ordre del dia donada en aquella ocasió a l’Exèrcit i a la Marina en memòria de les víctimesdel combat naval, deia així:“Soldats rojos! No hi ha un sol front en què no vos trobeu amb la perfídia enemigadels anglesos. Les tropes contrarevolucionàries disparen sobre nosaltres amb canons anglesos.De procedència anglesa són les municions que s’emmagatzemen als arsenals de Txenkursk iOnega, en els del front sud i occidental. Els soldats que feu presoners vénen tots equipats ambroba anglesa. Les dones i els xiquets d’Arcàngel i Astrakan cauen morts o queden invàlids perla dinamita anglesa que aeroplans també anglesos llencen des dels aires. Anglesos són elsvaixells que bombardegen les nostres costes...“Però no oblidem, i permeteu-me que vos ho recorde en aquest moment en quèlluitem a vida o mort contra aqueix general a sou dels anglesos, que és Iudenitx; no oblidemque existeix també una altra Anglaterra. A més d’aqueixa Anglaterra, àvida de guanys i depoder, corrompuda i sanguinària, hi ha l’Anglaterra dels treballadors, del poder de laintel·ligència, dels grans ideals, de la solidaritat internacional. La que guerreja contra nosaltresés l’Anglaterra de la Borsa, l’Anglaterra vil i deshonrada. L’Anglaterra laboriosa i activa, elpoble anglès, està amb nosaltres.” (Ordre del dia número 159, de 24 d’octubre de 1919)Per a nosaltres els problemes de la guerra anaven íntimament associats als problemesd’educació socialista. Les idees que es graven a foc en la consciència, ja no s’hi esborren mai.En els drames de Shakespeare, el tràgic alterna amb el còmic, per la mateixa raó quefa que en la vida humana el grandiós marxe de bracet amb el mesquí i el banal.Zinoviev, que mentre ocorrien totes aquestes coses havia tingut temps ja a alçar-se delsofà i enfilar fins al segon, o tercer cel, em lliurà, en nom de la Internacional Comunista, eldocument següent:“Evitar que Petrograd, la capital roja, caiga en mans de l’enemic és prestar un serveiinapreciable al proletariat mundial, i per consegüent, a la Internacional Comunista. En ladefensa de Petrograd, li correspon a vostè, benvolgut camarada Trotski (tothom ho sap), el306