la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskique tenia la convicció que el meu empresonament era una maniobra de Bidet-Faupas. Aquestnom féu, gràcies a mi, la volta per tots els periòdics d’Espanya. No havien de passar dos anyssense que el destí m’oferís una inesperada reparació a costa de monsieur Bidet. A l’estiu de1918, estant jo al Comissariat de Guerra, em telefonaren dient-me que Bidet, el Júpiter Bidet,havia estat detingut i estava empresonat en una presó soviètica. No em resignava a donarcrèdit a les meues orelles. Després, hom esbrinà que el govern francès l’havia enviat a laRússia soviètica amb la missió militar per a muntar l’espionatge i delatar les possiblesconspiracions. Però no fou prou caut de com exigia el seu ofici, i caigué en la xarxa.Vertaderament no podia jo exigir de la Nèmesi una satisfacció major, sobretot si es té encompte que, poc després d’ocórrer açò, el mateix Malvy, el ministre francès que havia signatla meua ordre d’expulsió, era expulsat, al seu torn, pel govern de Clemenceau, acusatd’intervenir en intrigues pacifistes. Aquell lligam de successos semblava cosa de pel·lícula!Quan em portaren al Comissariat a Bidet, a penes el reconeguí: no semblava elmateix. El Júpiter tonant s’havia convertit en un simple mortal. Prou malparat, a més. El mirícom interrogant-lo.-Mais oui, monsieur –em digué, humiliant el cap-; c’est moi.Sí, era Bidet. Però com era possible allò? Com havia pogut ocórrer? Jo no sortia de lameua sorpresa. Bidet féu un gest filosòfic amb la mà i comentà, amb el convenciment d’unestoic policíac:-C’est la marche des événements.Ja ho crec! Magnífica fórmula! I en el meu record emergí aquell fatalista morè quem’havia acompanyat fins a Sant Sebastià: “el lliure albir és una quimera, tot estàpredeterminat per la marxa de les coses...”-Però, encara que així siga, reconeixerà vostè, monsieur Bidet, que no fou vostèexcessivament cortès amb mi a París...-Sí, malauradament, he de reconèixer, amb força sentiment, senyor comissari delpoble, que és veritat. En la meua cel·la hi he pensat molt. A vegades, no deixa d’ésser útil pera un home -afegí amb to solemne- conèixer la presó per dins. Però, confie que la conductaseguida per mi a París no m’ocasionarà ara conseqüències tristes, veritat?El tranquil·litzí.-Quan torne a Pariu –m’assegurà -em dedicaré a d’altres ocupacions.-De veres, monsieur Bidet? On revient toujours à ses premières amours.Tantes vegades he contat aquesta escena als meus amics, que em recorde del diàleg filper randa, com si hagués ocorregut ahir. Algun temps després, Bidet fou enviat a França, enun canvi de presoners. No torní a saber-ne.Però no tenim altre remei que deixar el Comissariat de Guerra i tornar per un momenta Cadis. Després de canviar impressions amb el governador, el comissari de policia de Cadis191