la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiLondres. La revolució compleix sempre amb les seues obligacions, encara que a vegades hofaça amb algun retard.En un dels primers dies del congrés, se m’apropà als claustres de l’església un homealt i ossut, amb cara ampla, pòmuls ixents i barret redó.-Sóc un admirador de vostè –em digué amb un somriure afectuós.-Un admirador? -li preguntí sorprès.Volia referir-se, pel que es veu, a les meues obres polèmiques i polítiques escrites a lapresó. Tenia davant a Màxim Gorki. Era la primera vegada que el veia.-No necessite dir que també jo sóc un gran admirador seu -li diguí, pagant-li la seuaamabilitat en la mateixa moneda.Llavors, Gorki simpatitzava amb els bolxevics. Amb ell estava Andreieva, conegudaactriu. Dies després sortírem junts a veure Londres.-Ho concep vostè? -em digué Gorki movent el cap amb un gest de sorpresa, al mateixtemps que apuntava vers el seu amic-. Aquesta dona parla tots els idiomes de la terra.Ell, per la seua banda, no parlava més que rus; però el rus el parlava bé. Quans’apropava un captaire a tancar la porta del fiacre, Gorki es girava vers la seua acompanyanten to de súplica:-Donem-li aquestes perres!A la qual cosa replicava l’Andreieva:-Ja li n’he donat, Aliotxenka, ja li n’he donat.Al congrés de Londres fiu relació amb Rosa Luxemburg, a la que ja coneixia des de1904. Era una dona petita, delicada i gairebé malaltissa, amb trets de gran noblesa en la cara iuns ulls magnífics, pels que sobresortia l’esperit; aquesta dona s’imposava per la força delseu caràcter i l’audàcia dels seus pensaments. En el seu estil (concentrat, precís, despietat)ens ha quedat perenne l’espill del seu heroic esperit. Era la seua una naturalesa complexa,rica en matisos. L’ànima de Rosa Luxemburg, que tenia moltes cordes, vibrava per igual ambla revolució i les seues passions que amb l’home i l’art; amb la naturalesa, els seus ocells i lesseues herbes.“Però ha d’haver algú que em crega [escrivia a Lluïsa Kautsky], que si vaig debatentmeen aquest remolí de la història del món és per equivocació, perquè en realitat, jo he nascutper a guardar oques.”Jo no mantenia relacions personals acostades amb Rosa Luxemburg; ens vèiem raresvegades i només per poc de temps. L’admirava de lluny, i potser llavors no l’estimés tot elque ella mereixia... Davant el problema de l’anomenada revolució permanent, adoptava, enprincipi, la mateixa posició que jo. Un dia, estava amb Lenin a les naus de l’església,149