la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskicomençaven a atacar, que s’havien apoderat dels nostres bagatges militars i que les seuestropes avançaven sobre Dvinsk. A la nit del mateix dia accedí al telegrama de Lenin. Ara, jano podia haver-hi dubte que el fet que els alemanys ens atacaven seria notori per al mónsencer.El dia 21 de febrer es reberen les noves condicions alemanyes, encaminadespalesament a fer la pau impossible. Recordarà hom que ja les havien agreujat una primeravegada en arribar la nostra delegació a Brest-Litovsk. Tots, i fins a un cert punt el mateixLenin, teníem la impressió que els alemanys s’havien posat ja d’acord amb els aliats per aderrocar els soviets i que la pau, al front oriental, es faria mitjançant el repartiment de lesdespulles de la revolució russa. D’ésser així, de poc haurien valgut tots els sacrificis quenosaltres poguérem fer. El gir que prenien les coses en Ucraïna i a Finlàndia inclinavadecididament la balança de la banda de la guerra. No passava hora sense que arribés una malanotícia. Es reberen informes que les tropes alemanyes havien desembarcat a Finlàndia icomençaven a metrallar els obrers finlandesos. Em creuí amb Lenin en el corredor, prop delseu despatx. Estava tremendament excitat. Mai, ni abans ni després, l’havia vist ni torní aveure’l així.-Sí -em digué-; no tenim altre remei que lluitar, malgrat que no disposem de soldats.No ens queda un altre recurs.Però, quan als deu o quinze minuts, torní a presentar-me al seu despatx, havia canviatd’opinió:-No, no podem variar de política. Per molt que lluitàrem no salvaríem la Finlàndiarevolucionària i, en canvi, no hi ha dubte que nosaltres passaríem per ull. Veurem com podemajudar, per tots els mitjans, els obrers finlandesos, però sense sortir-nos del terreny de la pau.No sé si açò ens salvarà. Però estic segur que és l’únic camí pel qual és possible una salvació.Jo no tenia cap fe en la possibilitat d’arribar a la pau, ni fins i tot a costa d’unacompleta capitulació, si aquesta era possible. I com no tenia majoria en el comitè central i lasolució depenia d’un vot m’hi abstinguí, d’aquesta manera, Lenin tindria un vot de majoria.Tal fou el mode com raoní la meua abstenció. Si la capitulació no ens porta la pau (pensavajo interiorment) com a mínim assolirem que s’unifique el front del partit per a defensar larevolució amb les armes a la mà, quan l’enemic així ens ho impose.-Em sembla –li diguí a Lenin, en una conversa privada- que seria convenient, des d’unpunt de vista polític, que jo dimitís ara el càrrec de Comissari d’Assumptes Estrangers.-No veig per a què, ni crec que siga necessari que introduïm ací aquests trucsparlamentaris.-La meua dimissió podria significar als ulls dels alemanys un canvi radical en lanostra política, i inspirar-los la confiança que aquesta vegada estàvem disposats a signarrealment el tractat de pau.-Potser!... digué Lenin, pensant-. És un argument polític seriós.El dia 22 de febrer fiu saber, en una sessió del comitè central, que la missió militarfrancesa es dirigia a mi oferint-nos l’ajuda de França i Anglaterra per a rebutjar l’atac276