la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiformaven aquella desmoralitzada divisió. Els tiradors jeien entre el fang, davall una plujaconstant, i clamaven perquè se’ls rellevés. Però no hi havia possibilitat de relleu. El coroneld’aquest regiment, d’acord amb el comitè de les tropes, m’envià una declaració, en la que esdeia que si no es rellevava immediatament el seu regiment açò portaria “conseqüènciesperilloses per a la revolució”. Allò tenia tot el caràcter d’una amenaça. Ordení al coronel i alpresident del comitè regimental que es presentaren en el meu vagó. Com mantingueren laseua exigència amb molt mala cara, els maní detenir. El cap dels serveis postals del tren, avuicomandant del Kremlin, els desarmà en la meua presència. Al vagó no hi havia una ànimafora de nosaltres dos; l’escorta estava tota ella lluitant al front. Si els detinguts hagueren fetresistència o el regiment haguera intercedit per ells, evacuant la posició, el tràngol hauriapogut ésser desesperat. No hauríem tingut altre remei que evacuar Sviask i abandonar el pontsobre el Volga. I clar està que, d’haver caigut el meu tren en mans de l’enemic, açò no hauriadeixat d’influir en la moral i en la situació de les tropes. El camí a Moscou hauria quedatlliure. No obstant això, tot açò no són més que hipòtesis, perquè la detenció no originàconflictes. En una ordre del dia fiu constar que el coronel del regiment seria jutjat per unconsell de guerra. El regiment no abandonà la posició. Al coronel el condemnaren únicamenta una pena de presó.Els comunistes persuadien, aclarien, donaven exemple. Però era evident que ladesmoralització no podia contenir-se únicament per aquests mitjans ni la situació en donavade temps. No hi havia més mitjà que acudir a mesures severes. Doní una ordre del dia, quefou impresa a l’impremta del tren i repartida a totes les tropes, i que deia:284