la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiPer un moment s’encreuaven els dos mons, el de dalt i el de baix. Els majors esquedaven mirant inquisitivament els xiquets, amb mirada afectuosa unes vegades i d’altres,les més, amb les celles arrufades. En aquest instant, la rialla, sobtadament sorpresa icontinguda, tornava a esclatar. Olia tornava a amagar el cap sota la taula, jo em deixava cauresobre el sofà, Lisa es mossegava el llavi i la mainadera desapareixia.-Els xiquets al llit! -deia la veu dels majors.Però no ens n’anàvem, sinó que ens amagàvem pels racons, temorosos de mirar-nos ala cara. A la germaneta petita l’agafaven i se la portaven; jo em quedava, generalment, dormital sofà, fins que venia algú i m’agafava en braços. A vegades, mig en somnis, trencava aplorar a crits. Em veia assetjat de gossos o de serps que xiulaven, o era una quadrilla delladres que m’assaltaven en despoblat. El malson del xiquet envaïa per un instant el món delsmajors. Pel camí, em tranquil·litzaven, m’acariciaven i em besaven. Tal era la cadena: de larialla al son, d’aquest al malson, del malson al despertar i tornada al son, aquesta vegadaentre els edredons de la tèbia alcova.L’hivern era l’estació en què es feia més vida de família. Hi havia dies en què ni monpare ni ma mare sortien de casa. Els germans majors venien a passar amb nosaltres lesvacances de Nadal. Els diumenges solia presentar-se Ivan armat de pinta i tisores, ben llavat ipentinat, i ens tallava el cabell, primer a mon pare, després a Satxa, el que estudiava al’institut, i, per fi, a mi.-Sap vostè el tall de cabell à la Capoul? -pregunta l’estudiant novell.Tots es queden mirant-lo, i Satxa conta com de meravellosament li havia tallat elcabell un perruquer en Ielisavetgrad i com això li valgué l’endemà una severa reprensió del’inspector del col·legi.Després de tallar-nos el cabell, ens assentàvem a menjar. Mon pare i Ivan ocupavenles dos butaques de les capçaleres de la taula i els xiquets ens acomodàvem al sofà, amb lamamà davant. Ivan s’assegué sempre a taula amb nosaltres fins que es casà. Els dinars, al’hivern, discorrien lentament i amb llargues sobretaules. Ivan es posava a fumar i llençava al’aire graciosos anells de fum. A vegades, manaven a Satxa o a Lisa que llegiren en veu alta.Mon pare dormisquejava en el banc de l’estufa, i li molestava que li sorprenguéremcabotejant. A la nit, en acabant de sopar, alguns dia, es jugava a les cartes, a un joc familiarmolt graciós, entre xanxes i rialles, encara que hi posàvem molta passió, i no faltaven, de tanten tant, les disputes. El que més ens temptava era fer-li trampes a mon pare, que jugava senseparar atenció i es tirava a riure si perdia; en canvi, ma mare jugava millor, s’apassionava perles jugades i posava tots els seus cinc sentits en no deixar-se enganyar pel germà major.De Ianovka a l’oficina de correus més pròxima hi havia 23 quilòmetres, fins a la méspropera estació de ferrocarril, 35. Vivíem lluny de les autoritats, del comerç, dels centresurbans, i molt més lluny encara dels grans esdeveniments històrics. Allí, la vida estava regidaexclusivament pel ritme de les tasques del camp. Tota la resta era indiferent. Tot, menys elspreus del mercat de grans. Aleshores encara no arribaven a les aldees periòdics ni revistes.Açò, succeí molt després, quan jo estudiava ja a l’institut. I només de tard en tard, quan espresentava l’ocasió d’enviar-les mitjançant algú, es rebien lletres. Potser, un parent o un veí aqui lliuraven en Bobrinez una lletra per a nosaltres la portava en la butxaca un parell de20