la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskilluna. M’esperava en un paratge solitari. En el moment en què treia el paquet de sota del’abric i li l’allargava, es destacà de la tàpia del cementeri una figura que passà junt anosaltres i el tocà amb el colze.-Qui és? -li preguntí sorprès.-No sé –em contestà Nesterenko, seguint amb la mirada l’altre.Era evident que estava en relacions amb la policia. No obstant això, llavors no sem’acudí sospitar d’ell.El 28 de gener de 1898 es decretaren una sèrie de detencions en massa. En juny, forenportats a la presó uns dos-cents homes. Començava l’ajust de comptes. A un dels detinguts, elsoldat Sokolov, l’aterriren de tal manera, que es llençà des del segon pis pel corredor de lapresó, produint-se greus ferides. Un altre dels detinguts, Levandovski, es tornà boig. I noforen aquestes les úniques víctimes.Entre els empresonats hi havia molts que a penes havien participat en el moviment.Gent de la que ens havíem fiat es desentengué de nosaltres i fins i tot arribaren a trair-nos. Encanvi, d’altres que a penes s’havien destacat, demostraren gran fortalesa de caràcter. Al tornerAugust Dorn, un alemany d’uns cinquanta anys, que no ens havia visitat més que una o duesvegades, el detingueren també i el tingueren molt de temps empresonat. Era un homemagnífic, i a la presó es dedicava a cantar amb veu potent alegres cançons alemanyes, en lesque no sempre brillava l’honestedat, feia acudits en un rus molt divertit i mantenia en peu lamoral dels joves. A la presó de dipòsit de Moscou ens posaren en una cel·la comuna. Una deles gràcies del torner consistia a parlar amb el samovar, volent convèncer-lo que vingués a laseua trobada i tancant el diàleg amb aquestes paraules:-Què, no vols? Doncs llavors anirà Dorn a cercar-te!Aquesta escena, tot i que es repetia diàriament, causava la rialla de tots.La nostra organització havia sofert un fort colp, però no havia mort. Prompte arribarenaltres a substituir-nos. Ara, els revolucionaris i la policia procuraven parar ja més atenció.LES MEUES PRIMERES PRESONSTambé jo fui detingut en la batuda general de l’any 1898, però no en Nikolaiev, sinóen una finca de Sokovnin, un gran terratinent amb què estava de criat Svigovski, l’hortolà.Tornant de Ianovka a Nikolaiev, em detinguí a visitar Svigovski. Portava una gran carpetaplena d’originals, dibuixos, lletres i tota mena de papers clandestins. A la nit, l’hortolà soterràel perillós paquet en una rasa amb cols i, a l’alba, abans de sortir a fer plantacions d’arbres, eltragué per a lliurar-me’l. En aquest moment aparegueren els gendarmes. Svigovski poguéencara amagar el paquet junt a la porta, darrere d’un barril d’aigua. A la criada que ens servíde menjar, sota les mirades dels gendarmes, li digué en veu baixa que veiés el mode de89