la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskique, passada aquesta crisi, ens esperava un ràpid triomf; que les masses, quan veren provadala nostra lleialtat a la idea pels fets, vindrien entusiastament amb nosaltres; que en temps comaquells s’havia de vigilar de prop tots els revolucionaris, perquè en moments tals, els homeses pesaven en una balança que no mentia. Encara recorde (i en recordar-ho, sent gransatisfacció) del calor i la gratitud amb què m’acompanyà la fracció en aquell discurs. “Forade Lenin, absent del moviment [deia Muralov], l’únic que no ha perdut el cap és Trotski.” Ésprobable que si escrigués aquestes memòries en altres condicions (encara que en altrescondicions és probable també que no les escrigués) suprimís molt del que ací dic. Però talcom estan les coses, no puc girar-me d’esquena a aqueix falsejament del passat que és laprincipal preocupació dels epígons i que tan bé saben organitzar. Els meus amics estan a lespresons o en el desterrament. No tinc altre remei que dir de mi mateix coses que en altrescondicions no hauria de contar. No es tracta tant, en allò que a mi respecta, de la veritathistòrica com de continuar menant una lluita que no ha acabat encara...D’aquells temps data la meua amistat, inseparable, així en la guerra com en la política,amb Muralov. Permeta-se’m que diga ací unes paraules sobre aquest home. Muralov és unvell bolxevic que lluità per la revolució de 1905 als carrers de Moscou. Als voltants deMoscou, en un lloc anomenat Serputxovo, es veié envoltat en un pogrom organitzat pels CentNegres i emparat com sempre, per la policia. Muralov és un gegant, a l’abrivament del qual,temerari, només iguala la seua magnífica bondat. Els enemics el tenien assetjat amb altra gentd’esquerra a l’edifici del zemstvo. Sortí del local i avançà, revòlver en mà, cap a la multitudassetjadora, fent-la retrocedir. Però un grapat de pogromistes combatius li barraren el pas. Elscotxers de punt començaren a vociferar el seu goig. “Pas!” (cridava el gegant sense detenirse,brandant el revòlver). Saltaren sobre ell. Muralov deixà un mort al lloc i ferí un altre. Lamultitud féu un bot enrere. I el nostre home, sense afanyar el pas, fenent la multitud com unaquilla, continuà caminant a peu fins a Moscou.El seu procés durà més de dos anys i, tot i la furibunda reacció desencadenada, acabàamb una absolució. Muralov, que era agrònom de professió i havia estat durant la guerraimperialista soldat d’una companyia d’automòbils, lluità a Moscou al capdavant de lesmasses en les jornades d’octubre, i després de la victòria fou nomenat comandant primerd’aquella zona militar. Fou el mariscal indomable de la guerra revolucionària, sempre al seulloc, complint senzillament amb el seu deure, sense afectació. Durant les campanyes, portavaa totes bandes una propaganda incansable pel fet; donava consells agrícoles, segava lesmesses i, descansant entre tasca i tasca, curava els homes i les vaques. En les situacions mésdifícils, aquell home irradiava serenitat, objectivitat i ardor. Quan acabà la guerra, els dosambicionàvem passar junts les hores lliures.Ens unia, a més, la passió de la caça. Junts, recorreguérem el nord i el sud, unesvegades darrere dels óssos i els llops, d’altres vegades disparant als faisans i a les avitardes.Al present, Muralov estarà caçant en la Sibèria, on purga en el desterrament el pecat depertànyer a l’oposició...Muralov no perdé tampoc la serenitat, que fou per a molts refugi, en aquells dies dejuliol de l’any 1917. I això que cadascú dels nostres necessitava dominar-se molt per a nopassar amb els muscles humiliats i el cap acotat pels corredors i els salons del Palau deTàurida, per entre aquelles mirades carregades d’odi, aquells xiuxiuejos prenyats d’ira, aquelljactanciós tocar de colzes (Mireu-los! Mireu-los!) i aquell ostensible carrisquejar de dents.No hi ha res més irat que un d’aqueixos filisteus “revolucionaris” unflats i xarlatans, quanveuen que la mateixa revolució, que els ha pujar al cim de la nit al dia, comença a posar en225