la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiles gallines salvatges o els faisans que havíem cobrat. Tot anava bé, fins que no tornava apresentar-se el conegut atac periòdic de la malària.Així passàrem un any sencer a Alma-Ata, la ciutat dels terratrèmols i les inundacions,al peu dels últims contraforts del Tian-Txan, junt a la frontera xinesa, a 250 quilòmetres delferrocarril i a 4.000 quilòmetres de Moscou, rodejats de lletres, llibres i naturalesa.Malgrat que no fèiem un sol pas sense ensopegar amb un amic secret (encara és massaaviat per a parlar-ne), vivíem completament aïllats, exteriorment, de la gent que ens rodejava,perquè no hi havia ningú que intentés apropar-se a nosaltres que no fos castigat, a vegadesdurament...”Completaré la narració de la meua muller amb alguns extractes de la meuacorrespondència d’aleshores.El dia 28 de febrer, immediatament d’arribar, escriguí a alguns amics, tambédeportats.“En arribar a Alma-Ata, ens trobàrem que tots els habitatges estaven requisats per algovern de Kazakhstan, que s’anava a traslladar a aquesta vila en un dia proper. Haguí dedirigir diversos telegrames als sobirans senyors de Moscou perquè, després de tres setmanesd’hotel, ens assignaren una casa. Calgué comprar, almenys, els mobles més indispensables,restaurar la llar, completament desfeta i lliurar-se a una sèrie de treballs de reconstruccióencara que no atenint-nos, precisament, al programa de l’economia centralitzada. Aquests388