la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskirelacions amb la missió militar francesa. Als locals de la missió funcionava una oficinad’informacions, que era en realitat un laboratori on es fabricaven les calúmnies mésdescarades contra la revolució. Tots els periòdics hostils a nosaltres publicaven diàriamenttelegrames datats a Estocolm, a qual més fantàstic, més malament intencionat i més estúpid.Els redactors dels periòdics als qui es preguntà d’on procedien aquells telegrames“d’Estocolm”, denunciaren com a font de les notícies a la missió militar francesa. En vistad’açò, haguí de dirigir una requisitòria oficial al general Niessel. Aquest em contestà, el 22 dedesembre, amb un document que és vertaderament notable:“Molts periodistes de diferents tendències acudeixen a la missió militar, demanantinformes. Jo estic facultat per a donar-se’ls sobre la marxa de la guerra al front occidental, aSalònica, a Àsia i en tot allò que a la situació de França es refereix. Durant una [?] d’aquestesvisites, un [?] jove oficial s’ha permès comunicar rumors que corrien per la ciutat [?] i queprovenien, segons sembla, d’Estocolm.”Al final, el general prometia d’una manera vaga “adoptar les mesures necessàriesperquè en el futur tals descuits [?] no es repetiren”. Açò era ja massa. No ens havíem molestata ensenyar bona criança a la torre Eiffel, perquè ara vingués el general Niessel a alçar en plePetrograd una altra petita torre d’emissió de tota mena de calúmnies. Aquell mateix dia,escriguí al general en els termes següents:“1.- Havent-se demostrat que l’oficina de propaganda a què es dóna el títol d’“Oficinad’Informació” de la missió militar francesa s’utilitza per a la difusió de rumors palesamentfalsos i que no tenen una altra finalitat que moure a confusió i desorientació de l’opiniópública, ordenem que aqueixa oficina es clausure immediatament. 2.- Invitem aqueix “joveoficial” que propagà les falses notícies, que abandone com més aviat millor el territori rus.Preguem que el nom d’aquest oficial es pose immediatament en el nostre coneixement. 3.-L’aparell receptor de telegrafia sense fils que existeix en la missió, haurà d’ésser retirat, 4.-Seran cridats, immediatament, a Petrograd, per mitjà d’una ordre especial que es publicarà enla premsa, els oficials francesos que es troben a la zona de la guerra civil. 5.- De totes lesmesures que s’adopten en relació amb aquest ofici, demane que se’m done compteimmediatament. El Comissari del Poble d’Assumptes Estrangers, L. Trotski.”El jove oficial hagué de sortir l’anonimat i també de Rússia en funcions de cap deturc. L’aparell receptor desaparegué i l’“Oficina d’Informacions” fou clausurada. Els oficialsque estaven escampats per la perifèria es concentraren en Petrograd. Tot açò no eren més quepetites escaramusses que, durant poc de temps, quan jo havia passat ja a la cartera de guerra,foren suplantades per un armistici prou precari. L’expeditiu general Niessel hagué de cedir ellloc al general Lavergne, home de rialla de gat. No obstant això, l’armistici durà poc. Lamissió militar francesa, i amb ella tot la diplomàcia francesa, resultà ésser, a poc, el centre detotes les conspiracions i accions armades contra la República dels Soviets. Però açò no esdescobrí d’una manera fefaent fins després de les negociacions de Brest-Litovsk, ja en elperíode de Moscou, a la primavera i l’estiu de 1918.247