la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski“En 1928, la meua filla petita, Nina (el marit de la qual estava empresonat, aïllat, per Stalin iencara cinc anys després ho segueix estant) s’enllità en un hospital, tot just al moment de lameua deportació a Alma-Ata. Li diagnosticaren una tisi galopant. Una lletra completamentpersonal que em dirigí, sense cap relació amb la política, la retinguéreu seixanta-tres dies deforma que la meua resposta no li arribà en vida. Morí als vint-i-sis anys… Em limite a aquestcomunicat sense extreure’n deduccions. Per a les deduccions, arribarà el temps.”Tanmateix els avantatges de Turquia com a lloc de deportació, l’aïllament, en un sentit ampli,no assolí els seus objectius. Els russos amics, deportats i empresonats, foren reemplaçats peramics estrangers, no menys fidels. De diversos països, arribaren a Prinkipo joves camaradesdisposats a passar amb la nostra família diversos mesos, en alguns casos fins i tot més d’unany. Entre d’ells hi ha francesos, alemanys, txecoslovacs, anglesos, americans, xinesos,hindús. Les noves relacions i amistats personals que alleujaren la nostra existència en la petitailla, foren l’expressió particular d’un nou reagrupament polític en el moviment obrer.L’oposició russa d’esquerra agafà, gradualment, un caràcter internacional. Han sorgit desenesde seccions nacionals i de publicacions. Una àmplia literatura s’ha creat en totes les llengüesde la humanitat civilitzada. En el moment en què escric aquestes línies, el movimentd’oposició d’esquerra ha trencat definitivament amb la Internacional Comunista i engegat latasca de preparar una nova Internacional, la Quarta...Ací, un escèptic m’interromprà inevitablement:-Quants anys ha pertangut vostè a la II Internacional?-Des de 1897 a 1914, setzè anys, doncs.-I després?-Després, ruptura amb la II Internacional tot just començar la guerra i al voltant de cinc anysde lluita per una nova Internacional que fou fundada el 1919.-Llavors, vostè ha pertangut a la III Internacional durant catorzè anys?-Si fa o no fa.-I ara es disposa vostè a construir una IV? Que no li sembla això un moviment giratori d’unesquirol dins la gàbia?-No, no se li sembla. Tot el desenvolupament de la humanitat es fa segons una línia no directasinó complexa doncs que la via no està traçada amb compàs i regla sinó per la lluita de lesforces vives que exerceixen força des de diferents bandes. L’òrbita històrica de la classeobrera no n’és una excepció. Per cada gran èxit, el proletariat, l’única classe progressiva de lahumanitat contemporània, paga amb noves derrotes, desil·lusions i retirades. La IIInternacional complí, al seu temps, una gran tasca educadora. Però finí perduda per culpa dellímits del nacionalisme i del reformisme. Quan el capitalisme passà de l’època de pujada a lade l’estagnació, a les reformes els manca el sòl. Per altra banda, les fronteres nacionalsesdevingueren massa estretes per a l’evolució econòmica: el socialpatriotisme agafà uncaràcter pregonament reaccionari. La II Internacional fou reemplaçada per la III. La414