la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskifísic fort o un gran malestar, era herència de ma mare. Un metge ho prengué com a pretextper a atribuir-me epilèpsia. Quan recobrí el coneixement, viu prop de mi la cara de Kamenev,tota espantada.-Vol vostè que vaja a cercar-li alguna medicina? -em preguntà.-No, millor seria -li diguí després d’una breu reflexió- que cercàrem quelcom demenjar.Intente recordar quan he menjat per darrera vegada i no ho aconseguisc: dec portar undia sencer sense tastar mos.Al matí, em llance sobre la premsa burgesa i la conciliadora. Ni una paraula sobrel’aixecament, ja iniciat. Els periòdics s’havien afartat de clamar tant i tan furiosament sobrel’aixecament armat que s’apropava, sobre els saquejos, els rierols de sang que correrien, lesviolències, etc., que no s’adonaren ni tan sols que l’aixecament havia començat ja. La premsadonava ple crèdit a les nostres negociacions amb l’estat major i interpretava com a indecisiónostres declaracions diplomàtiques. Mentre, els destacaments de soldats, mariners i individusde la Guàrdia Roja, executant les ordres que rebien de l’Smolni, sense caos, sense lluita alscarrers, quasi sense disparar un tret, sense vessament de sang, anaven ocupant un edificipúblic rere un altre.El bon burgès es fregava els ulls, espantat, davant el nou règim. Però és possible queels bolxevics hagen conquerit el poder, és possible? Una comissió de la Duma municipalse’m presentà a fer-me unes preguntes vertaderament peregrines, inefables: si planejàvemalguna manifestació i quina i per a quan, advertint-me que la Duma municipal devia “tenir-neconeixement amb vint-i-quatre hores d’antelació”; quines mesures havia pres el soviet per asalvaguardar la seguretat i l’ordre públic, etc., etc. Jo els contestí exposant-los quina era ladoctrina dialèctica sobre la revolució i proposí a la Duma municipal que elegís un delegatperquè la representés en el Comitè Revolucionari. Açò els aterrí més que la mateixasublevació. Acabí, com sempre, aplicant el criteri de la defensa armada:-Si el govern empra el ferro, nosaltres contestarem amb l’acer.-Ens dissoldran vostès, per haver estat contraris al lliurament del poder als soviets?-La Duma municipal -contestí-, tal com es troba constituïda, ja no respon a la realitat,i si sorgís algun conflicte, proposaríem al poble que fos a unes noves eleccions, on esdecidiria.La comissió es retirà amb la mateixa prudència amb què havia vingut, però deixant alseu darrere una sensació segura de victòria.Com han canviat les coses en aquesta nit! No fa més que tres setmanes que hemassolit la majoria al soviet de Petrograd. No érem gairebé més que una bandera, senseimpremta pròpia, sense caixa, sense seccions. Encara la nit anterior acordava el governdetenir el Comitè Militar Revolucionari i anava cercant els nostres senyals. I heus aquí que,de sobte, es presenta una comissió de la Duma municipal davant aquests revolucionaris“proscrits” per a preguntar-los quina sort serà la seua.232