la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiCom es veu, ja no es tractava del dret democràtic d’asil, sinó del dret a viure aAlemanya subjecte a un estat d’excepció. És a dir, que la lliçó de democràcia que volienbrindar-me els adversaris quedava un tant mutilada. Però no s’havien de parar ací les coses.Als pocs dies, nova pregunta telegràfica: Què si estaria disposat a entrar en Alemanyaexclusivament per a posar-me en guariment? La meua contestació per telègraf:“Pregue, almenys, se’m concedisca possibilitat de passar a Alemanya la temporadaque necessite urgentment per al meu guariment.”Ara, el dret d’asil quedava ja reduït a un míser dret de tractament mèdic. A aquestefecte, cití una sèrie de metges alemanys eminents que m’havien tractat durant els deu anysanteriors i dels auxilis dels quals estava ara, més que mai, necessitat.Allà per Pasqües, els periòdics alemanys començaren a donar una nota nova: que si lagent del govern s’inclinava a creure que Trotski no estava tan greu que necessitésimprescindiblement dels auxilis dels metges i balnearis alemanys. El 31 de març telegrafií alDr. Rosenfeld en els termes següents:“Segons les notícies dels periòdics, no estic encara tan desnonat que necessite acudir aAlemanya. I pregunte, és que Löbe volgué brindar-me el dret d’asil o el dret al cementeri? Notinc inconvenient a sotmetre’m a l’examen de la comissió de metges que es nomene. Emcompromet a sortir d’Alemanya tot just finit el guariment.”A poc a poc, en el termini d’unes quantes setmanes, el principi democràtic haviavingut a reduir-se a una tercera part del seu contingut original. El dret d’asil esdevingué,primer, un dret de residència sota un estat d’excepció, després, en un dret al tractament mèdici, per fi, en un dret a la sepultura. Pel que es veu, per a gaudir dels avantatges de lademocràcia en tota la seua esplendor, havia d’esperar a ésser cadàver.No obtinguí contestació a aquest telegrama. Passats alguns dies, torní a telegrafiar aBerlín:“Interprete silenci com una forma poc lleial de negativa.”Amb açò, aconseguí que el dia 12 d’abril, o siga als dos mesos d’entaular lesnegociacions, se’m notifiqués que el govern alemany havia resolt negativament la meuasol·licitud. Ja no em quedava més que telegrafiar a Löbe, president del Reichstag, com ho fiu,en els termes següents:“Lamente molt que se’m denegue la possibilitat d’estudiar pràcticament elsavantatges del dret democràtic d’asil. Trotski.”Tal és la breument i substanciosa la història del meu primer intent per a assolir unvisat “democràtic” a Europa.Clar està que, perquè m’hagueren concedit el dret d’asil, no anava a commoure’s gensni mica la teoria marxista de l’estat de classe. El règim de la democràcia no respon a principissobirans, sinó a les necessitats reals de la classe governant, i aquest règim comprèn, entrealtres, per la força de la seua lògica interna, el dret d’asil. Pel fet que es brinde acollida a unrevolucionari socialista no queda desvirtuat gens ni mica el caràcter burgès de la democràcia.404