la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskihavia enviat a l’altre món tants correligionaris del general. Hoffmann ens tirà per la cara, ambaccent de gran indignació, que el nostre govern no tenia més suport que la violència. Açò, ditper ell, resultava força peregrí. Heus aquí com registrà Czernin l’episodi en el seu Diari:“Hoffmann ha pronunciat el seu lamentable discurs. Es passà dos dies treballant-hi iestava orgullosíssim del seu èxit.”Jo m’aixequí per a contestar a Hoffmann que en una societat de classe tots els governses recolzaven en la força. La diferència raïa tan sols en què el general Hoffmann emprava lesrepresàlies per a defensar els grans propietaris, mentre que nosaltres les aplicàvem a ladefensa dels treballadors. Per uns moments, la sala de conferències s’havia convertit en unclub de propaganda marxista per a principiants.-El que en els nostres actes sorprèn i repugna als governs d’altres països -diguí-ès,senzillament, que nosaltres no empresonem els vaguistes, sinó els capitalistes que deixen elsobrers sense treball; que nosaltres no contestem amb descàrrega de fusell als camperols quereclamen terra, sinó que detinguem els grans terratinents i els oficials que intentendescarregar fusellades sobre els camperols.La cara de Hoffmann prengué un color roig moradenc. En acabar cada un d’aquestsepisodis, Kühlmann es dirigia al general, amb una amabilitat maligna, per a preguntar-li sidesitjava fer alguna observació a propòsit del tema. El general contestava lacònicament:-No, basta ja d’açò! -i es posava a mirar, molt enutjat, per la finestra.Allí, enmig d’aquells diplomàtics, generals i almiralls dels Hohenzoller i elsHabsburg, els Koburg i el Sultà, aquestes disquisicions sobre l’ús de la força revolucionària,tenia un sabor vertaderament exquisit. Molts d’aquells cavallers ornats amb títols o amb granscreus no feren durant les sessions una altra cosa que passejar les mirades, on es llegia laincomprensió, dels uns als altres interlocutors. ¿Que no hi hauria ningú que els expliqués, permisericòrdia, què significava tot allò? És probable que Kühlmann, en reunir-se amb ells entrebastidors, els digués que els nostres dies estaven comptats i que no hi havia altre remei queaprofitar-se d’aquella ocasió per a tancar molt de pressa una pau “alemanya”, que després elshereus dels bolxevics es veurien obligats a respectar.Tot allò que la meua posició portava d’avantatge a la de Kühlmann al terreny delsprincipis, però, me’l portava a mi la posició del general Hoffmann en allò que feia a lasituació militar. Per això el general, impacient, es desvivia per portar totes les qüestions al seuterreny, on les seues forces eren molt superiors a les nostres, mentre que Kühlmanns’esforçava en va per donar a una pau basada sobre el mapa de guerra les aparences d’unapau concertada sobre principis nobilíssims. Per a llevar importància a les declaracions deHoffmann, Kühlmann hagué de dir una vegada que la veu del soldat no tenia altre remei queésser un poc més enèrgica que la de la diplomàcia. A la qual cosa li repliquí:-Nosaltres, els membres de la delegació russa, no pertanyem a l’escola diplomàtica;més bé se’ns pot considerar com a soldats de la revolució, que és, probablement, pel quepreferim el llenguatge rude del soldat.265