la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskidelator) estava encara massa fresc en la memòria de la gent, malgrat els sis anystranscorreguts, el record de les jornades de Sviask, i fins i tot el mateix Gussiev esconsiderava en certa manera obligat per ell. Heus aquí el que llavors referí sobre elssuccessos ocorreguts a la comarca de Kazan:“L’arribada del camarada Trotski féu canviar radicalment d’aspecte la situació. Ambel tren del camarada Trotski, arribava a l’apartada estació de Sviask la ferma voluntat devèncer, l’esperit d’iniciativa i una enèrgica pressió sobre l’activitat sencera de l’exèrcit. Desdels primers dies pogué hom advertir el gir brusc que prenien les coses, tant a l’estació,abarrotada pels combois dels innumerables regiments que formaven la reraguarda de l’exèrcit,on estaven concentrades les seccions polítiques i els organismes d’avituallament, com en elsdestacaments situats a unes quinze verstes de distància. On primer es percebé el canvi fou enallò tocant la disciplina. Els severs mètodes emprats pel camarada Trotski eren molt eficaços inecessaris, en aquella època en què es lluitava amb tropes irregulars i la indisciplina hocorrompia tot. Per la persuasió no es podia aconseguir res, i a més no hi havia temps a perdre.En els vint-i-cinc dies que romangué en Sviask el camarada Trotski es desplegà una activitatgegantina, gràcies a la qual les tropes desorganitzades i desmoralitzades que formaven el 5èExèrcit esdevingueren una falange presta per a la lluita i per a la reconquista de Kazan.”La traïció niava al quarter general, en els alts caps, per tot arreu. L’enemic sabia peron havia d’atacar i gairebé sempre operava sense risc. Açò era descoratjador. Poc desprésd’arribar, revistí les bateries avançades. Un expert oficial d’artilleria, de cara pansida i ullsimpenetrables, em mostrà l’emplaçament dels canons. Em demanà la vènia per a retirar-se unmoment a donar una ordre telefònica. Als pocs minuts queien granades combinades a unadistància de cinquanta passos i una altra esclatava a pocs metres d’on estava jo. No tinguí apenes temps a tirar-me a terra; la polseguera arrancada pel tret m’envoltà. L’oficial romania aun costat immòbil, amb la seua cara morena coberta de pal·lidesa. És estrany que de momentno concebés la menor sospita, perquè allò em semblà una pura casualitat. Fins passats dosanys, recomponent mentalment la situació fins en els seus més mínims detalls, nocomprenguí, amb claredat irrefutable, que aquell oficial d’artilleria era un traïdor que haviaanat a comunicar telefònicament, mitjançant algun punt intermedi, amb la bateria enemigaper a assenyalar-li el blanc. Amb la qual cosa corria dos riscos: caure amb mi sota el foc delsblancs o ésser afusellat pels rojos. Ignore el que haja passat amb ell.A penes havia retornat al meu vagó, quan escoltí per totes bandes soroll de trets. Sortícorrent a la plataforma. Per damunt de nosaltres volava un avió blanc, que, indubtablement,vènia amb la consigna de destruir el tren. Tres bombes, una rere una altra, caiguerendescrivint un ampli cercle sense fer mal ningú. Des del sostre del vagó obrírem foc contral’enemic amb fusells i metralladores. L’aeroplà es posà fora de tret, però el tiroteig no cessà.Els tiradors estaven embriagats i em costà gran treball assolir que feren alt el foc. És probableque el mateix oficial d’artilleria comuniqués a l’enemic el moment en què jo tornava al tren.Clar que l’avís pogué procedir també d’una altra font. La traïció treballava amb majordesembaràs com més desesperada semblava la situació militar de la revolució. No hi haviaaltre remei doncs, costés el que costés i molt de pressa, que vèncer aquell automatismepsicològic de la retirada en què els homes no creien ja en la possibilitat de resistir; fer que lestropes giraren sobre els seus talons i assestaren un colp a l’enemic enmig del cor.Havia portat amb mi de Moscou i allotjava al tren com a uns cinquanta camaradesjuvenils. Aquests mossos es deixaven fer miques, taponaven les bretxes i es llençaven a lameua vista contra l’enemic, amb aqueixa temeritat de l’heroisme i aqueixa falta d’experiènciade la joventut. En Sviask estava també el 4art Regiment Letó. Era el pitjor de tots els que283