la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskitenia un conegut afiliat a la mateixa secta. Per mediació d’aquest conegut d’aquella dona aqui no coneixíem, Sokolovski, el mateix dia, entrà en relacions amb uns quants obrers, entreells Ivan Andreievitx Mutxin, el qual no trigà a posar-se al capdavant de la nostraorganització. Sokolovski tornà amb els ulls llençant foc.-És una gent magnífica! Vaja quina gent!L’endemà estàvem asseguts en una taverna formant un grup com d’unes cinc a sispersones. Al nostre costat, la caixa de música feia un soroll infernal i protegia la nostraconversa d’oïdes alienes. Mutxin, un home flac, amb pera, guinyà astutament el seuintel·ligent ull esquerre, es quedà mirant amb gest bonàs, encara que no sense els seus dubtes,la meua cara barbaclara, i em digué, en to sobri i accentuant les pauses:-En aquestes coses, l’Evangeli és per a mi una gran ajuda. De la religió passe desprésa la vida. Aquests dies he guanyat per a la causa un estundista amb ajuda d’un grapat de favesblanques.-Un grapat de faves blanques?...-Sí, és força senzill. Mira, aquesta que pose damunt de la taula, és el tsar; ara larodege d’aquestes altres, que són els ministres, els bisbes, els generals; després vel’aristocràcia, el comerç, i aquest munt que veus ací és el poble. Dic, vegem, quin és el tsar? Iva i apunta a la del mig. I els ministres? I apunta a les que li fan rogle. Vos estic explicantcom li preguntí i em contestà. Però ara, espera... (En arribar ací, Ivan Andreievitx, fa l’ulletamb cara encara més astuta i fa una pausa.) Vaig i mescle les faves d’un manotada. I ara,vejam, a què no encertes quin és el tsar i quins són els ministres? “És impossible”, em diu,“no hi ha manera.” Doncs clar que no, ací està el quid! Has vist? Perquè això és el que calfer, mesclar totes les faves d’un manotada.Escoltant Ivan Andreievitx, no podia contenir el meu entusiasme. Al fi, després detant de cavil·lar i vacil·lar, havíem trobat allò que cercàvem. L’orguenet continuava tocant;érem uns vertaders conspiradors, i aquell home, que tirava per terra la mecànica de lesclasses amb un grapat de faves, un propagandista revolucionari de primera força.-Sí, però el cas està a saber com donem la manotada -digué ara Mutxin, ja en un altreto i mirant-me de front, amb gest sever-. Açò ja no són faves. Eh, què dius tu?I es posà a esperar la meua resposta.Des d’aquell dia, ens lliuràrem al treball en cos i ànima. No teníem capsexperimentats que ens guiaren, i la nostra experiència personal era molt escassa, amb tot, apenes si trobàvem dubtes o dificultats. Les coses anaven desenrotllant-se amb la mateixalògica que en la conversa de Mutxin, en la taula de la taverna.A finals del segle passat, la vida econòmica de Rússia tendia a desplaçar-se a poc apoc cap a les regions del Sud-est. En el Sud s’alçaven, una rere l’altra, grans fàbriques; enNikolaiev hi havia dos.” En 1897, Nikolaiev albergava uns 8.000 obrers fabrils i sobre uns2.000 artesans. El nivell de cultura dels obrers i els seus jornals eren relativament alts. Laproporció d’analfabets era molt petita. Fins a un cert punt, venien a ocupar el lloc de lesorganitzacions revolucionàries les sectes religioses, que donaven la batalla, amb prou bons84