la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskitreballs pesaren completament sobre Natalia Ivanovna i Liova, però fins avui no estan acabats,perquè la llar no es decideix a escalfar-se...“Jo m’ocupe molt a estudiar Àsia: geografia, economia, història. Em falten elsperiòdics estrangers. Ja he escrit a unes quantes bandes demanant que me’ls envien, encaraque no siguen completament nous. El correu es rep amb grans retards, i, al que sembla, moltirregularment...“El paper que exerceix a l’Índia el partit comunista no pot ésser més fosc. Elsperiòdics han donat notícies de l’aparició de “partits obrers i camperols” en unes quantesprovíncies. Ja, el sol nom desperta legítima inquietud, perquè així s’anomenà, també, al seutemps el Kuomintang. Tant de bo que la història no es repetisca!“L’antagonisme entre Anglaterra i Amèrica del Nord s’ha oberta pas al final. Semblaque fins i tot Stalin i Bukharin comencen a adonar-se del que ocorre. No obstant això, elsnostres periòdics simplifiquen la cosa massa, exposant la situació com si les diferènciesangloamericanes, ara aguditzades, foren a desencadenar immediatament la guerra. Ésindubtable que en aquest procés històric han de sobrevenir encara diversos viratges. La guerraseria un joc massa perillós per a les dues parts. Encara faran diverses temptatives per a arribara una pacífica avinença. Però en general, és evident que el curs que porta l’assumpte avança apassos engegantits vers un desenllaç sagnant.“Durant el viatge, he llegit per primera vegada Herr Vogt, de Marx. Per a refutar unadotzena d’afirmacions calumnioses de Carles Vogt, Marx escriu un llibre de dues-centespàgines d’ajustada lletra impresa, hi reuneix documents i testimonis, analitza les proves per lavia directa i la indirecta [...] Si nosaltres haguérem de posar-nos a refutar amb semblantsproporcions les calúmnies dels stalinistes, necessitaríem editar una enciclopèdia de milers detoms...”caça:A l’abril compartí, per lletra, amb alguns “iniciats” les alegries i les penalitats de la“Ens posàrem en camí, acompanyats del meu fill, en direcció del riu Ili, fermamentdecidits a treure-li el major suc possible a la temporada de primavera. Aquesta vegada,portàvem amb nosaltres tendes de campanya, feltres, pells i tot allò de necessari per a nohaver de pernoctar en els iurts [...] Però tornà a nevar i caigueren grans gelades. Aquells diesforen dies terribles de prova. A les nits, el fred assolia vuit i deu graus sota zero. Tot i això,estiguérem nou dies seguits sense entrar en una cabanya. Com anàvem molt abrigats per dins iper fora, a penes passàvem fred. Però les botes clarejaven completament gelades, i per a podercalçar-les havíem de calfar-les a la foguera. En els primers dies, caçàrem als pantans, idesprés al llac. Jo m’arrangí una petita tenda sobre un munt de terra, en la que passava dedotze a catorze hores del dia; Liova tenia el lloc entre els arbres, en ple jonqueral.“Com que el temps era roí i el vol dels ocells variava molt, la caça no fou moltabundant. Només poguérem cobrar uns quaranta ànecs i algunes oques. I, no obstant això, elviatge em produí una gran satisfacció, consistent, principalment, en aquella conversiótransitòria a la barbàrie: era magnífic allò de adormir al cel ras, de menjar a l’aire lliure carnde corder preparada en un poal, allò de no rentar-se ni despullar-se, ni haver, doncs, de vestirse,de caure del cavall al riu (l’única vegada en què haguí de rentar-me sota l’ardent sol demigdia), haver de passar quasi les vint-i-quatre hores sobre una estreta taula entre l’aigua i eljonc; emocions totes que no té hom ocasions freqüents d’experimentar. Torní de l’expediciósense el menor refredament. L’endemà d’estar a casa, agafí un refredat, i haguí d’enllitar-medurant vuit dies...389