la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiAl matí següent (a penes havia tornat a recordar-me de l’episodi del dia anterior)m’esperava a la porta de l’escola un company dels castigats:-Avui te la carregaràs, perquè Danilov t’acusà ahir a l’inspector i aquest anà amb elconte al “francès”; poc després arribà el director i estigueren deliberant, i crec que van a tirartea tu la culpa de tot.deia:Se m’encongí el cor. Viu que un altre inspector, Pere Paulovitx, s’apropava a mi i em-El senyor director l’espera a vostè.El fet que m’estigués esperant a l’entrada i el to amb que em digué allò no auguravenres de bo. Preguntí als bidells el camí, i per un corredor que mai havia aixafat arribí davant eldespatx del director i em quedí aturat a la porta. El director creuà per davant de mi i em miràamb aire de misteri, movent el cap. Jo estava més mort que viu. A la poca estona tornà asortir i escoltí que remugava: “Bé, bé!” Comprenguí que allò no prometia res de bo.Passats uns minuts, els professors foren sortint, un rere l’altre, de la sala en quèestaven reunits; la majoria d’ells es dirigiren ràpidament a les seues classes, sense advertir lameua presència. Kriskhanovski contestà a la meua salutació amb una carassa que venia a dir:“En bona t’has ficat! Em fa llàstima de tu, però res puc fer-hi.” Burnand, en canvi, havent-losaludat jo cortesament, se m’apropà anquejant-se i tocant-me quasi la cara amb la seuabarbeta odiosa, em digué, i en dir-ho agitava els braços:-El millor alumne del segon curs és un monstre d’immoralitat!Estigué un moment tirant-me el seu alè impur, i tornà a repetir:-Un monstre d’immoralitat -féu la volta i s’allunyà.De seguida li tocà el torn al “moltó”. Aquest em digué amb visible fruïció:-Vaja una peça que estàs fet! Ara, ara veuràs tu!Les hores que seguiren foren una llarga tortura. A l’aula, a la que no em deixarenpassar, havien suspès les classes per a prendre declaració als alumnes. Burnand, el director,Maier i Kaminski, un altre inspector, s’havien constituït en jutges investigadors en el sumarid’aquell “monstre d’immoralitat”.La cosa havia començat perquè un dels que es quedà castigats el dia anterior li digué aMaier:-A nosaltres ens deixen castigats i el culpable es marxa tranquil·lament. A Bronstein,que atià els altres i es cansà de cridar, el deixen anar-se’n a casa; aquest –que era Karlson- potdir-ho.-Impossible -digué Maier-. Bronstein és un xicot molt bo.59