la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskimateixes. Heus aquí com, sobre la pedra de toc de la història, es contrastava el “trotskisme”amb el “leninisme”, i el contrast es realitzava sota condicions químicament pures. Jo no podiaconèixer la posició adoptada per Lenin, sinó que partia dels meus supòsits propis i de la meuapròpia experiència revolucionària. I, no obstant això, acusava les mateixes perspectives i lamateixa línia estratègica que ell.És que en aquells temps la cosa era ja tan clara, que la conclusió hauria d’ésser igualper a tots? No, ni de bon tros. La posició de Lenin fou, durant tot aquell temps (fins el dia 4d’abril de 1917, en què arribà a Petrograd) una posició personal i exclusiva. A cap delsdirigents del partit residents a Rússia (ni a un sol d’ells) se li hi havia ocorregut abans posarproa a la dictadura del proletariat ni a la revolució social. L’assemblea del partit en què, el diaabans d’arribar Lenin, reuní unes quantes dotzenes de bolxevics, demostrà que allí no hihavia ningú que passés de la democràcia. No en va s’han mantingut secretes fins avui lesactes d’aquella assemblea. Stalin hi votà a favor de sostenir el Govern Provisional deGutxkov i Miliukov i de la unió dels bolxevics amb els menxevics. Una posició semblant, sino més oportunista encara, adoptaren Rikov, Kamenev, Molotov, Tomski, Kalinin i tots elsaltres cabdills i caudillets d’avui. Iaroslavski, Ordxonikidze, Petrovski, actual president delcomitè central executiu ucraïnès, i d’altres, en unió dels menxevics, publicaven en Khakutskdurant la revolució de febrer, un periòdic titulat El Socialdemòcrata, en què no feien altracosa que desenrotllar les banals doctrines de l’oportunisme, provincià. Donar avui a la llumels articles d’aquell El Socialdemòcrata, redactats per Iaroslavski, equivaldria a matar-lointel·lectualment, si a un home com a ell pogués hom causar-li una mort intel·lectual. Talssón els homes que avui munten la guàrdia al “leninisme”! Ja sé jo que en diversos momentsde la seua vida, aquests homes s’han afartat de caminar darrere de Lenin, copiant les seuesparaules i els seus gestos. Però al començament d’aquell any 1917, no tenien el mestredavant. La situació era difícil. Llavors precisament era quan calia demostrar si havien aprèsquelcom o no a l’escola de Lenin, i de què eren capaços sense tenir-lo prop. Que em diguen elnom d’un dels que figuren a les seues files, d’un sol, que haguera estat capaç d’apropar-se nitan sols per compte propi a aquella posició adoptada per Lenin en Ginebra o a Nova York permi. Difícil serà que puguen fer-ho. Pravda, de Petrograd, dirigida per Stalin i Kamenev fins al’arribada de Lenin, quedarà sempre com un document probatori de la limitació mental, lamiopia i l’oportunisme d’aquells homes. No obstant això, la massa del partit i la classe obreraen conjunt anaven desplaçant-se, per la força de les coses, en la direcció encertada, que era lalluita per la conquesta del poder. No hi havia un altre camí, ni per al partit ni per al país.Per a defensar en els anys de la reacció la perspectiva de la revolució permanent, caliatenir una penetració teòrica de la que ells no eren capaços. Per a alçar, en el mes de març del’any 1917, la consigna de la lluita pel poder els hauria bastat, potser, amb un poc d’instintpolític. Ni un sol dels cabdills d’avui (ni tan sols u) tingué la penetració ni l’instint necessaris.Ni un sol d’ells fou capaç, al març de 1917, de remuntar-se sobre la democràcia de lesesquerres petit burgeses. Ni un tan sols pogué aprovar l’examen d’Història.Jo arribí a Petrograd un mes després que Lenin, que fou com exactament el temps queem retingué Lloyd George en el Canadà. Quan arribí, em trobí que la situació, dins del partit,havia canviat notablement. Lenin apel·lava a les masses contra els seus lamentables dirigents.Començà a lluitar sistemàticament contra aquells “vells bolxevics que [com escrigué peraquells dies] no és la primera vegada que exerceixen un trist paper en la història del nostrepartit, repetint, vinga o no a compte, fórmules apreses de memòria, en compte de molestar-sea estudiar les característiques de la nova realitat vivent”. Kamenev i Rikov intentaren oposarresistència. Stalin servà silenci i es féu a una banda. No hi ha un sol article d’aquella època en235