la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski-Ja ho sé, que és blat d’hivern, però de quina classe: nikopolka o ghiska?-És la primera vegada que escolte dir que la nikopolka siga un blat d’hivern. Potser hoserà en altres llocs, ací en la meua finca no. En la meua finca, ho és la sandomirka.Com es veu, els esforços dels nostres veïns no prosperaven. A l’any, la finca estavaarrendada en mans de mon pare.Els colons alemanys formaven grup a banda. Entre ells, hi havia alguns riquíssims, iaquests se sostenien ferms. Els seus costums familiars eren durs; rares vegades enviaven elsfills a la ciutat, i les filles sortien a treballar també al camp. Les seues cases eren de rajola,amb teulada de llautó pintat de verd o de roig, els seus cavalls de sang, tenien els arreussempre en ordre, i els cotxes de molls solien anomenar-se, en la nostra regió, “cotxesalemanys”.El colon alemany més pròxim a nosaltres eren Ivan Ivanovitx Dorn, un home gros iàgil, de cabell gris, que caminava en sabates baixes i sense calcetins, amb les galtesassaonades i aclivellades. Feia sempre les seues excursions en un cotxe impecable, pintat deflors clares i tirat per dos cavalls negres com corbs, que feien ressonar la terra amb les seuesferradures.Hi havia molts Dorn en aquella comarca: era un llinatge nombrós. Però per damunt detots sobresortia la figura de Falz-Fein, una mena de rei de les ovelles, el Kanixtverstan del’estepa.Es veien creuar ramats infinits.-De qui són aqueixes ovelles?-De Falz-Fein.Passen criats i criats amb carros carregats de palla, de fenc, de roges.-De qui? De Falz-Fein, naturalment.Creua veloç un tir de tres cavalls arrossegant un ampli trineu sobre el qual s’alça unapiràmide de pells. És l’administrador de Falz-Fein. O discorre una caravana de camells,sembrant la por amb el seu aspecte i els seus mugits. Només podia ésser de Falz-Fein. DeFalz-Fein, que tenia poltres portats d’Amèrica i bous de Suïssa.El fundador d’aquest llinatge, un Falz sense Fein encara, havia estat rabadà amb unDuc d’Oldemburg, a disposició del qual posà el govern grans quantitats per a la cria debestiar de llana. El Duc contragué prop d’un milió de rubles de deutes, però l’assaig fracassà.Falz li comprà el negoci, i es posà a administrar els ramats, però no a la manera d’un Duc,sinó amb els mètodes d’un rabadà. I els ramats cresqueren, i amb els ramats els pastos i lesfinques. Casà la seua filla amb un criador d’ovelles anomenat Fein, i així s’uniren en una lesdues dinasties de ramaders. El nom de Falz-Fein evocava les petjades de mils i milions depotes d’ovelles i el bel de corders innumerables, els xiulits i els crits dels pastors de l’estepa,amb les seues llargues gaiates, i els lladrucs d’innúmers gossos de ramats. Era com si lapròpia estepa pronunciés aquest nom, davall els aclaparadors calors i gels inhumans.32